ⓘ Free online encyclopedia. Did you know? page 174




                                               

Proteïna transportadora de lípids de les plantes

Les proteïnes transportadores de lípids de les plantes, també anomenades PLTPs, són un grup de proteïnes molt resistents amb un pes molecular dentre 7 i 9 kDa, que es troben la majoria destructures i teixits vegetals. Tot i que quan es van descob ...

                                               

Transportador ABC

Els transportadors ABC són membres duna família de proteïnes molt extensa. De fet, la més gran i antiga de les famílies amb representats a tots els fílum, des dels procariotes als humans. Aquests transportadors són proteïnes transmembrana que uti ...

                                               

Fitocrom

El fitocrom és una proteïna fotoreceptora, un pigment que les plantes utilitzen per detectar la llum. És sensible la regió de llum del roig i ultraroig de lespectre visible. Moltes plantes fan servir el fitocrom per regular el moment de lantesi b ...

                                               

Receptor acoblat a proteïnes G

Els receptors acoblats a proteïnes G, també coneguts com a receptors transmembrana de set dominis, receptors 7TM, receptors heptahelicoidals, receptor serpentina, i receptors lligats a proteïnes G, comprenen una gran família de proteïnes de recep ...

                                               

Receptor androgènic

El receptor androgènic és un receptor intracel lular, en general en el citoplasma, de la subfamília 3, grup C, membre 4 que resulta activat amb la unió de qualsevol de les hormones adrogèniques testosterona o dihidrotestosterona. La funció princi ...

                                               

Receptor dacetilcolina

Un receptor dacetilcolina és una proteïna integral de membrana que respon la unió del neurotransmissor acetilcolina. Es troba principalment en les terminacions neuromusculars i tant en el sistema nerviós central com en el perifèric.

                                               

Receptor dels limfòcits B

El principal receptor dels limfòcits B és una molècula dimmunoglobulina no secreta, capaç de reconèixer antigen, també anomenat immunoglobulina de superfície. Cada receptor té una especificitat per un únic antigen i cada limfòcit B té un sol tipu ...

                                               

Receptor metabotròpic

Els receptors metabotròpics són un tipus de receptors de neurotransmissors localitzats la membrana plasmàtica de cèl lules eucariotes que actuen fent ús dun o més missatgers secundaris, és a dir, depenen dun o més passos metabòlics. La principal ...

                                               

Receptor muscarínic

Els receptors muscarínics, o mAChRs, són receptor dacetilcolina que formen receptora acoblats la proteïna G en la membrana cel lular de certes neurones i altres cèl lules. Tenen diverosos papers, inclòs els dactuar com el principal receptor final ...

                                               

Receptor nicotínic

Els receptors nicotínics són canals iònics colinèrgics, és a dir, responen al neurotransmissor acetilcolina. Sanomenen nicotínics ja que la unió de la nicotina els activa, a diferència dels receptors muscarínics, que són activats per la muscarina.

                                               

Selenoproteïna

Una selenoproteïna és un tipus de proteïna la seqüència peptídica de la qual incorpora un o més residus de selenocisteïna. La selenocisteïna és coneguda com laminoàcid 21 i és un anàleg de la cisteïna que conté un àtom de seleni en lloc de sofre. ...

                                               

Iodotirosina deionidasa

Les iodotirosines deionidases, també anomenades iodotirosines dehalogenases 1, són un tipus denzims ancorats la membrana dentre 29 i 33 kDa que eliminen el iodur de les tirosines iodades residuals en la glàndula tiroide. Aquestes tirosines iodade ...

                                               

Selenoproteïna P

La selenoproteïna P és una selenoproteïna, una glicoproteïna extracel lular que és abundant al plasma sanguini i unida a les cèl lules endotelials. En humans el seu gen està codificat al cromosoma 5, consta de 381 aminoàcids i conté 10 residus de ...

                                               

Selenoproteïna O

La família SelO té homòlegs en animals, bacteris, llevats i plantes però la seva funció encara és desconeguda. Les úniques proteïnes homològues a Sel O que tenen selenocisteïna són les de vertebrats i tenen laminoàcid localitzat en la regió C-ter ...

                                               

Selenoproteïna J

La selenoproteïna J va ser descrita per primera vegada al genoma de lorganisme Tetradon nigroviridis. Aquesta selenoproteïna presenta una distribució reduïda, ja que, de moment, sha trobat únicament en els genomes dalguns peixos i en eriçons de m ...

                                               

Astròcit

Els astròcits són cèl lules de glia de forma estrellada característica que es troben al cervell i la medul la espinal. Tenen diverses funcions, incloent el suport bioquímic a les cèl lules endotelials que formen la barrera hematoencefàlica, lapro ...

                                               

Cèl·lula de Purkinje

Les cèl lules o neurones de Purkinje són neurones eferents situades al cerebel. Presenten un soma gran i amb forma de pera que es troba la capa ganglionar. Del soma en surten troncs dendrítics ascendents que penetren la capa molecular formant gra ...

                                               

Cèl·lula glial

Les cèl lules glials són juntament amb les neurones, els dos tipus diferents de cèl lules que formen el sistema nerviós. El conjunt de cèl lules glials forma la neuròglia. Aquestes cèl lules donen suport i protecció a les neurones, fent de cola d ...

                                               

Dendrita

Les dendrites són prolongacions protoplasmàtiques ramificades, bastant curtes, de la cèl lula nerviosa. Són terminals de les neurones i tenen un paper en la recepció destímuls, car serveixen de receptors dimpulsos nerviosos provinents dun axó per ...

                                               

Ependimòcit

Els ependimòcits són cèl lules que formen un epiteli columnar simple anomenat epèndima. Les cèl lules ependimàries tapissen la totalitat del canal central medul lar. També recobreixen linterior dels ventricles cerebrals. Formen part del teixit gl ...

                                               

Neurona

Una neurona és una cèl lula del teixit nerviós. És formada pel cos cel lular i laxó. Al cos cel lular, hi ha el nucli i el citoplasma de la cèl lula. Del cos creixen dos tipus de prolongacions: les dendrites, curtes i amb ramificacions arborescen ...

                                               

Cèl·lula totipotencial hematopoètica

Una cèl lula totipotencial hematopoètica és una cèl lula regulada i mantinguda pel microambient inductiu hematopoètic que, mitjançant lestroma medul lar sencarrega de portar a terme una diferenciació cap a una línia cel lular específica. Els fact ...

                                               

Cèl·lules mare hematopoètiques

Les cèl lules mare hematopoètiques) són les cèl lules sanguínies que donen lloc a totes les altres cèl lules sanguínies i deriven del mesoderma. Estan ubicades la medul la òssia, la qual està dins del nucli de la majoria dels ossos. Donen lloc ta ...

                                               

Eosinofília

L eosinofília és un recompte deosinòfils la sang perifèrica que supera 0.5 × 10 9 /l. Els eosinòfils solen representar menys del 7% dels leucòcits circulants. Un marcat augment del recompte deosinòfils del teixit no sanguini observat en l’examen ...

                                               

Glòbul vermell

Els glòbuls vermells o glòbuls rojos, hematies o eritròcits són les cèl lules sanguínies més comunes i són el principal mitjà daportació doxigen als teixits corporals dels vertebrats. També interfereix en la digestió i en labsorció dels lípids a ...

                                               

Leucocitosi

La leucocitosi és una afecció en què el recompte de leucòcits està per sobre del rang normal de la sang. Sovint és un signe duna resposta inflamatòria, més freqüentment resultat dinfecció, però també pot produir-se després de certes infestacions ...

                                               

Limfocitosi

La limfocitosi és laugment de la proporció de limfòcits respecte als seus valors de referència determinats per la fórmula leucocitària. La proporció normal de limfòcits varia entre el 20 i el 40% del total de glòbuls blancs i per tant, una propor ...

                                               

Mastòcit

Els mastòcits són cèl lules que tenen el seu origen en la medul la òssia, on soriginen els precursors immadurs, que tenen un curt recorregut en la sang i que en arribar als teixits, especialment el teixit conjuntiu, es converteixen en mastòcits. ...

                                               

Megaloblast

Un megaloblast és un eritroblast particularment gran que pot estar associat amb lanèmia perniciosa i la deficiència dàcid fòlic. Aquest tipus danèmia condueix a macròcits glòbuls vermells anormalment grans. La causa daquest gegantisme cel lular é ...

                                               

Plaqueta

Les plaquetes o trombòcits són petits fragments cel lulars, duns 2-5 μm de diàmetre fent que siguin les cèl lules sanguínies més petites de totes. Són irregulars i no tenen nucli. Viuen de 8 a 12 dies. La seva funció principal és la coagulació sa ...

                                               

Reticulòcit

Els reticulòcits són glòbuls vermells immadurs, componen aproximadament el 0.5-1.5% dels glòbuls vermells. Els reticulòcits es desenvolupen i maduren la medul la òssia vermella i circulen al voltant dun dia en el torrent sanguini abans de convert ...

                                               

Genètica molecular

La genètica molecular és un camp de la biologia que estudia lestructura i funció dels gens a nivell molecular. Aquest camp estudia com els gens són transferits de generació en generació. La genètica molecular utilitza mètodes de la genètica i de ...

                                               

ADN escombraries

En la genètica molecular, l ADN escombraries és la part de la seqüència dun genoma per la que no sha identificat cap funció. Un 97% del genoma humà ha estat designat com a "escombraries", incloent-hi els introns i la majoria de seqüències intergè ...

                                               

ADN mitocondrial

L ADN mitocondrial, ADNm o mtDNA ; és lADN que es troba als mitocondris. Això és un fet destacable, ja que la major part de lADN dels organismes eucariotes es localitza al nucli.

                                               

Caixa TATA

En biologia molecular, la caixa TATA és una seqüència dADN que es troba en la regió promotora de gens en arqueobacteris i eucariotes. Lhomòleg bacterià de la caixa TATA sanomena caixa de Pribnow la qual té una seqüència de consens més curta. La c ...

                                               

Codi genètic

En genètica, el codi genètic és un conjunt de normes, que permeten la conversió de seqüències dàcids nucleics en proteïnes dins les cèl lules dels éssers vius, en el procés de síntesi de proteïnes. Gairebé tots els éssers vius coneguts, utilitzen ...

                                               

Despurinització

La despurinització és una lesió espontània de lADN, més comuna que la desaminació. Implica leliminació de lenllaç glucosídic entre la base i la desoxirribosa, i la consegüent pèrdua dun residu de guanina o adenina de lADN. Una cèl lula de mamífer ...

                                               

Direccionalitat (biologia molecular)

La direccionalitat en biologia molecular i bioquímica, es refereix a lorientació química de punta a punta dun sol filament dàcid nucleic. La convenció química de nomenar els àtoms de carboni en la pentosa dels nucleòtids numèricament el confereix ...

                                               

Encebador

Un encebador és una cadena dàcids nucleics que serveix com a punt dinici per la replicació de lADN. És necessari a causa del fet que els enzims que catalitzen la replicació, les ADN polimerases, només poden afegir nucleòtids nous a una cadena ja ...

                                               

Exó

En un gen, un exó és cada un dels segments dADN que es transcriuen i no són eliminats en la maduració de lARN missatger ARNm. No tots els exons contenen informació codificadora per proteïnes, perquè les UTRs 5 i 3 hi estan incloses. Es contrapose ...

                                               

Factor sigma

Els factors sigma o factors σ són proteïnes que es troben en procariotes com subunitats de lARN polimerasa. Li permeten reconèixer les seqüències promotores de lADN per iniciar la transcripció. Els factors sigma més comuns són els factors σ 70 i ...

                                               

ARN dinterferència

Interferència dARN és un sistema dins les cèl lules vives que intervé en controlar quins gens són actius i com són dactius. En la interferència de lARN dos tipus de petites molècules dARN – microARN i small interfering RNA – són centrals. LARN és ...

                                               

Intró

Un intró és una regió de lADN compresa en la regió codificant dun gen però que no sarriba a expressar, és a dir, la seva seqüència no sutilitza quan se sintetitza la corresponent proteïna. Als organismes procariotes només es troben introns en els ...

                                               

Mutació silenciosa

Les mutacions silencioses són mutacions en les quals el nou aminoàcid que és codificat no és similar a lantic aminoàcid. En el laboratori són útils per induir dianes detectables per als enzims de restricció sense alterar el producte final. Això é ...

                                               

Parell de bases

En biologia molecular el terme parell de bases sempra com a mesura de longitud dàcids nucleics de cadena doble. Sentén per parell de bases, dos nucleòtids oposats en cadenes dADN o ARN complementàries enllaçats per ponts dhidrogen. Els àcids nucl ...

                                               

Polimorfisme de nucleòtids simples

En genètica, el Polimorfisme de nucleòtids simples, són polimorfismes dun gen que ocorren per variació en un sol nucleòtid de la seqüència dADN. Perquè un canvi en un nucleòtid es consideri com un SNP, sha de donar almenys en l1% de la població. ...

                                               

Producte gènic

Un producte gènic o producte genètic és el material bioquímic, ja sigui ARN o proteïna, resultat de lexpressió dun gen. De vegades s’utilitza una mesura de la quantitat de producte gènic per inferir quina activitat té un gen. Es poden correlacion ...

                                               

Projecte Genoma Humà

El Projecte Genoma Humà fou un esforç internacional de recerca per determinar la seqüència del genoma humà i identificar-ne els gens que conté. El Projecte, promogut i coordinat per dues agències governamentals dels Estats Units, va comptar amb c ...

                                               

Regió pseudoautosòmica

Les regions pseudoautosomàtiques, PAR1, PAR2, són seqüències homòlogues de nucleòtids en els cromosomes X i Y. Les regions pseudoautosòmiques reben aquest nom perquè qualsevol gen dins dells fins al moment se nhan trobat almenys 29 shereten igual ...

                                               

Repetició inversa

Una repetició inversa és una seqüència de nucleòtids que és el complement invers duna altra seqüència que es troba riu avall. Per exemple, 5---GACTGC.GCAGTC---3. Quan no hi ha nucleòtids entre la seqüència i el seu complement riu avall és anomena ...