Back

ⓘ Ningxia




Ningxia
                                     

ⓘ Ningxia

Ningxia, nom sencer Regió Autònoma Ningxia Hui, és una regió autònoma de la República Popular de la Xina, situada al nord-oest travessada pel, Riu Groc. Limita al nord amb la regió autònoma de Mongòlia Interior, a lest amb la província de Shaanxi i al sud amb la de Gansu.

                                     

1. Economia

Ningxia és una regió amb àmplies zones desèrtiques i amb seriosos problemes per a irrigar les zones agrícoles. Lagricultura es concentra en la conca del riu Groc. Entre els productes conreats en la zona destaquen la poma, el raïm i la síndria. Té importants jaciments de petroli, gas natural i carbó. Hi ha també dipòsits menors de fòsfor, or, coure i ferro. Les indústries principals de la zona són les elèctriques, metalúrgiques, tèxtils, papereres i dalimentació.

                                     

2. Població

Encara que no és lètnia mayoritaría en la regió representen un 34.7% del total de la població, Ningxia és coneguda com la terra dels Hui. Molts dells són descendents dels antics comerciants procedents de Pèrsia i Aràbia que viatjaven per la Ruta de la Seda. Els trets dels Hui i els Han són molt similars; la principal diferència entre ambdues ètnies està en la religió: els Hui són majoritàriament musulmans.

                                     

3. Història

El territori de Ningxia havia estat ocupat des de ben antic. En el segle iii aC la invadiren els yue-che, que foren expulsats el 177-165 aC pels hiong nu. En el segle xi formaria part del regne tangut i en el segle xiii fou invadida per Gengis Khan. I durant les dinasties Tang i Han 206 aC-907 fou un important centre del tràfic comercial hi ha restes de la Gran Muralla. Però hi ha problemes de datació dels períodes perquè els anys xinesos són solars.

La llegenda parla que lislam va penetrar la Xina amb 3.000 guerrers enviats dambaixada a Tai Tsong 627-650, i diuen que el primer a introduir lislam entre els xinesos fou Said ibn Abu Waqqas Wan-ko Ssu el 629. Però la primera inscripció islàmica la Xina la va fer lemperador Tien Pao el 742. I el 757 el califa va enviar 40.000 musulmans la Xina per a sufocar una revolta contra lemperador.

Durant segles els musulmans es van establir arreu de la Xina. En el segle xiv es creu que eren uns 4 milions la Xina, la minoria més important, i eren presents a tots els aspectes de la vida política xinesa, però confinats en llurs comunitat, situades a tot arreu del país. Però alguns eren prepotents i maltractaven als xinesos, cosa que provocà enveges. El 1342-1347 Ibn Battuta va viatjar la Xina, i afirmà que tenien assentaments propis. I el 1355 lislam fou reconegut per lemperador com a Qingzhenjiao veritable pura religió.

Amb la dinastia Ming 1368-1644 la situació va canviar, i els obligaren a instal lar-se a les zones frontereres del Nord-oest Ningxia i del Sud-oest Yunnan, cosa que els dispersarà i dificultarà la seva cohesió nacional. Sels anomenà Hui-min o Hui-tsu que vol dir "musulmans". Tradicionalment aquests musulmans foren sunnites i hanafites i van mantenir bones relacions amb els musulmans de Kansu, Sinkiang i Tching-hai. Al que fou després la regió moderna hi predominaven els sufites nakhshbandites.

El 1862 es van revoltar els musulmans del nord-oest dirigits per Ma Hua-hung 1862-1877 i Ningxia fou el seu quarter general; els seus successors van dirigir la confraria dels Djahriyya fins i tot sota els comunistes. Després de la Revolució del 1912 seran reconeguts com a una de les Cinc Races de la Xina; es va concedir certa autonomia a les regions musulmanes del Nord-oest, però seran controlades pels senyors de la guerra musulmans, sovint enfrontats al poder central.

El 1929 el territori de Ningxia fou separat administrativament de Gansu, i el 1932 shi prohibiren els matrimonis mixtes.

El 1949 la majoria donarà suport als comunistes, ja que aquests els reconegueren lestatut nacional i els hui foren declarats minoria nacional. Els comunistes van unir la major part de la regió a Mongòlia Interior el 1954 amb el nom de Nei Mengku. El clan Ma va donar suport a Mao Zedong. Els hui ocuparen càrrecs públics la regió en nombre proporcional al seu percentatge a tots els nivells polítics, econòmics i socials. I es van fer nombroses obres dinfraestructura i es van construir nombroses empreses; també es va millorar la rompuda de terres i obres dirrigació. Però es distanciaren el 1957, quan començaren les crítiques antireligioses.

Loctubre de 1958 la part central va rebre formalment autonomia com a regió de Ningxia Hui, ja que Mao Zedong els considerava útils per a tenir bones relacions amb els països islàmics. Foren focus de crítiques nacionalistes antiètniques i antireligioses, es tancaren les mesquites, i el 1958 el cap jahri dels nakshbandites Ma Zhenwu fou denunciat per "explotació". També confiscaren els wakf, destruïren les mesquites llevat la de Nin Jia a Pequín, i foren obligats a acceptar leducació marxista. El 1960 quatre membres del govern foren deposats per "nacionalisme".

Després de la persecució nacional patida sota la Revolució Cultural 1966-1968, el 1971 es va crear una Assemblea Islàmica de la Xina, per a tots els pobles islàmics del país. La part septentrional va restar incorporada a Nei Mengku Mongòlia Interior fins al 1976, quan es fixaren les fronteres definitives. El 1985 es va crear un Institut de Llengua Àrab, alhora que el gener del 1984 shi havia restaurat 1.400 mesquites. El febrer del 1994 es produïren lluites internes entre musulmans; quatre líders sufites nakshbandites foren condemnats a llargues penes de presó per donar suport a les disputes internes entre faccions a Ningxia, on moriren 60 persones, hi hagueren denviar lexèrcit.

La regió era la més densament poblada de totes les regions musulmanes amb 3.895.000 habitants el 1982, dels que 1.235.207 eren musulmans



                                     
  • chrysogaster, del sud del Tibet. M. c. sifanicus, de Qinghai, Gansu, Ningxia l oest de Sichuan i el nord - oest de Yunnan. Les poblacions de les faldes
  • que mesura 8 10 cm de llargada i és endèmic de la Xina Qinghai, Gansu, Ningxia Shaanxi, Sichuan i Yunnan Conté un parell d espècies extintes que s han
  • Xina Anhui, Chongqing, Gansu, Guizhou, Hebei, Henan, Hubei, Liaoning, Ningxia Pequín, Shaanxi, Shanxi, Sichuan, Tianjin i Yunnan S alimenta de llavors
  • la família dels dipòdids. És endèmic de la Xina províncies de Gansu, Ningxia Qinghai, Shaanxi, Sichuan i Yunnan S alimenta principalment de vegetació
  • rosegador de la família dels cricètids. És endèmic de la Xina Gansu, Hubei, Ningxia Qinghai, Shaanxi i Sichuan S alimenta de llavors, brots, fulles tendres
  • dels cricètids. És endèmic de la Xina Anhui, Gansu, Hebei, Henan, Hubei, Ningxia Shaanxi, Shanxi i Sichuan El seu hàbitat natural són els barrancs i
  • de la família dels dipòdids. Viu a la Xina Gansu, Mongòlia Interior i Ningxia i Mongòlia. Es tracta d un animal nocturn que s alimenta de llavors, fulles
  • de la família dels dipòdids. Viu a la Xina Gansu, Mongòlia Interior, Ningxia Shaanxi i Xinjiang i Mongòlia. Es tracta d un animal nocturn i crepuscular
  • rosegadors de la família dels cricètids. És endèmic de la Xina Gansu, Ningxia Shaanxi i Sichuan Es tracta d un animal nocturn i arborícola que s alimenta
  • rosegador de la família dels espalàcids. És endèmic de la Xina Gansu, Ningxia Shaanxi i Sichuan S alimenta principalment d herba. Els seus hàbitats

Users also searched:

...