Back

ⓘ Jamma'in




Jammain
                                     

ⓘ Jammain

Jammain - en àrab جمّاعين, Jammāʿīn - és un municipi palestí de la governació de Nablus, a Cisjordània, al nord de la vall del Jordà, 16 kilòmetres al sud-est de Nablus, 6 kilòmetres al nord-oest de Salfit i 40 kilòmetres al nord de Ramal lah. Segons lOficina Central Palestina dEstadístiques tenia una població de 6.225 habitants en 2007.

                                     

1. Història

Jammain està situat en un turó al lloc antic. Shi han reutilitzat pedres tallades en cases de poble, murs, tanques i terrasses agrícoles. Shi ha trobat cisternes tallades en la roca i terrissa romana i romana dOrient. Uns 400 metres al nord-oest hi ha tombes excavades la roca que conté un loculus i coves anomenades I-Qubayah.

                                     

1.1. Història Edat mitjana

Una vila de lera dels croats 1123 anomenada Gemmail, ha estat identificada amb Jammain. Era coneguda com a Jammail en fonts àrabs medievals. La vila era la llar del clan Banu Qudama, qui shi va traslladar de Damasc en 1156, durant el domini croat a Palestina. Llur líder i el khàtib predicador musulmà de la vila, Ahmad ibn Qudama, marxaren de Jammain per por de la persecució del rei Balduí, qui pretenia castigar els Banu Qudama per predicar contra el domini croat. Làrea muntanyosa i deshabitada de Damasc on shi assentaren els Banu Qudamah esdevingué el suburbi dal-Salihiyah, que va rebre el nom per la família, que eren coneguts com "els pietosos" as-salihiyyin o per la mesquita Abi Salih, associada amb la família. Al llarg dels segles xi i xii Jammain era un centre de lactivitat hanbali. El geògraf medieval sirià Yaqut al-Hamawí 1179–1229 va descriure el lloc com a "un pou al turó de Nablus, la Província de Filastin. Es troba a un dia de distància de. Jerusalem, i pertany a aquesta ciutat." Diya al-Din 1173-1245 es refereix la presència de musulmans a Jammain durant tota la seva vida, i també assenyalà que la vila tenia una mesquita.

                                     

1.2. Història Època otomana

Jammain va ser incorporada a lImperi Otomà en 1517 amb tota Palestina, i en 1596 va aparèixer als registres fiscals com a part de la nàhiya de Jabal Qubal la liwà de Nablus. La seva població era totalment musulmana de divuit llars i cinc solters. Els habitants del poble pagaven els impostos sobre el blat, lordi, els cultius destiu, oliveres arbres, cabres i ruscs, i premsa per raïms o olives.

En el segle xvii la família Qasim va governar Jammain i vint viles properes, incloses Awarta, Beit Wazan, Haris i Zeita. Jammain era la seu del subdistricte de Jammain al districte de Nablus. En 1834, quan els egipcis dIbrahim Paixà dominaren Palestina, les famílies àrabs pro-otomanes de Palestina es revoltaren sota el lideratge de Qasim al-Ahmad. La revolta fou aixafada i Qasim i els seus dos fills més grans foren penjats. La tribu zeitawiva emigrar la ciutat des de la propera Zeita de la que rebia el seu nom en el segle xviii.

Lexplorador francès Victor Guérin va visitar la vila en 1870, i va estimar que tenia 1.400 habitants. Les cases eren millor construïdes que a molts altres llocs de Palestina, i algunes semblaven haver estat reconstruïdes. En 1882 el Survey of Western Palestine SWP de la Palestine Exploration Fund va descriure Jammain com "el poble més gran al districte, en un terreny elevat, envoltat doliveres. el subministrament daigua és duna piscina i un pou a lest del poble."



                                     

1.3. Història Període del Mandat Britànic

En el cens de Palestina de 1922, elaborat per les autoritats del Mandat Britànic, Jammain tenia una població de 720, tots musulmans, incrementada al cens de 1931 a 957, tots musulmans, en 202 cases.

En el cens de 1945, Jammain tenia una població de 1.240, tots musulmans, amb 19.821 dúnams de terra, segons un cens oficial de terra i població. Daquests, 5.362 dúnams eren plancations i terra de rec, 6.625 per cereals, mentre 77 dúnams eren sòl edificat.

                                     

1.4. Història Període contemporani

Després de la de la Guerra araboisraeliana de 1948, i després dels acords dArmistici de 1949, Jammain va restar en mans de Jordània. Després de la Guerra dels Sis Dies el 1967, ha estat sota ocupació israeliana. Com moltes altres localitats de Cisjordània, els habitants de Jammains shan vist involucrats en el conflicte israelià-palestí, i han estat objectiu de nombroses incursions de les Forces de Defensa dIsrael IDF. Des de la Primera Intifada en 1987, sis persones de la vila han estat assassinades per les FDI i centenars de residents han estat empresonats.

En gener de 2015 les forces dIsrael van establir una porta de ferro a lentrada sud del poble, el seu principal punt de sortida, bloquejant el trànsit entre Jammain i Marda. Els soldats de les FDI deneguen lentrada als ciutadans palestins que viatgen a qualsevol direcció. No va donar cap explicació per al sobtat moviment.

                                     

2. Demografia

En el cens de 1997 de lOficina Central Palestina dEstadístiques PCB, Jammain tenia una població de 4.311 habitants. Els refugiats palestins representaven el 3.9% dels habitants. En el cens de la PCBS de 2007 la població va créixer a 6.225, vivint en 1.010 llars, cadascuna conté una mitjana de sis membres. Hi havia 1.170 unitats dhabitatge. La relació entre els gèneres era 49.1% dones i 50.9% homes.

                                     

3. Economia

Els dos sectors econòmics més importants de Jammain són la pedra de tall i lagricultura. Des de la Segona Intifada, la indústria de la pedra de tall sha debilitat a causa del creixent cost de lelectricitat i que el cost de la pedra a Israel i Jordània ha disminuït. Algunes persones treballen a les oficines del govern palestí a Ramal lah. La cistelleria no és un sector econòmic important, però juntament amb Zeita i, Jammain és ben coneguda per produir cistelles fetes de fulles de fusta dolivera.

Les olives són el principal cultiu. Hi ha dos o tres explotacions de bestiar oví i boví a Jammain. La llet, el iogurt i el formatge es venen la ciutat. la ciutat hi ha dues mesquites, una organització benèfica religiosa i una biblioteca. Hi ha cinc escoles a Jammain; dues de nens, dues de nenes i una escola mixta. Més del 90% de la població major de 10 anys sap llegir i escriure. La majoria dels estudiants universitaris assisteixen la Universitat Nacional An-Najah.



                                     

4. Govern

Jammain està situada majoritàriament a lÀrea B, posada sota control militar israelià, però amb control administratiu i civil palestí. Es regeix per un ajuntament donze membres, incloent un reservat per a les dones. A les eleccions municipals palestines de 2005, el grup proper a Hamàs llista Al-Islamiya per la Reforma va guanyar set escons, la majoria, i la llista recolzada per Fatah Màrtirs va obtenir tres escons, i una llista independent va obtenir lescó restant. Les candidates van guanyar dos seients. Izzat Mahmoud Zeitawi va succeir Ahmad Mahmoud Zeitawi com a alcalde de Jammain.

                                     

5. Enllaços externs

  • Jammain aerial photo, ARIJ
  • Survey of Western Palestine, Map 14: IAA, Wikimedia commons
  • Welcome to Jammain
  • Jamma’in, Welcome to Palestine
  • Jammain Town Profile, Applied Research Institute - Jerusalem, ARIJ
  • Jammain Village Profile Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
                                     
  • Jammala - en àrab جم الا, Jammālā - és un antic municipi palestí en la governació de Ramal lah i al - Bireh al centre de Cisjordània, situat 18 kilòmetres
  • Sent Jacme en francès Saint - Jammes és un municipi francès, situat al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània. Toponímia
  • JAMMA respon a les incials Japanese Amusement Machine Manufacturers Association és un tipus de connexió per a videojocs. També és el nom del consorci
  • Kafr Jammal - en àrab كفر جم ال, Kafr Jammāl - és una vila palestina de la governació de Tulkarem, a Cisjordània, a mig camí entre Qalqilya i Tulkarem. Segons
  • Francis Jammes Tournay, Alts Pirineus, 2 de desembre de 1868 - Hasparren, Pirineus Atlàntics, 1 de novembre de 1938 va ser un poeta, novel lista, dramaturg
  • consells municipals d 11 - 15 membres. Aqraba Asira ash - Shamaliya Beita Huwara Jammain Qabalan Sebastia Beit Furik Les següents localitats tenen uns 1.000 i consells
  • Quentin Tremaine Jammer 19 de juny del 1979, Angleton, Texas és un jugador de futbol americà que juga com a cornerback. Des dels inicis de la seva carrera
  • Ewald Karl Hubert Maria Jammers Colònia - Lindenthal, Rin del Nord - Westfàlia, 1 de gener de 1897 - Colònia - Lindenthal, Rin del Nord - Westfàlia, 26 de juny
  • creat en 1997 de la fusió dels antics municipis de Beitillu, Deir Ammar i Jammala Segons l Oficina Central d Estadístiques de Palestina PCBS tenia una
  • diversos enfrontaments anomenats jams on cada equip escull un jugador el jammer que anota punts per passar en voltes els membres de l equip contrari.
  • turística de la regió. Hazparne alberga les restes mortals del poeta Francis Jammes 1868 - 1938 a qui s hi dedica un museu. Web oficial de la localitat

Users also searched:

...