Back

ⓘ Salfit




Salfit
                                     

ⓘ Salfit

Salfit, també Salfeet - en àrab سلفيت, Salfīt - és un municipi palestí. capital de la governació de Salfit, a Cisjordània, a uns 570 metres dalçada i adjacent a lassentament israelià dAriel. Segons lOficina Central Palestina dEstadístiques tenia una població de 8.796 habitants el 2007. Ha estat administrat per lAutoritat Nacional Palestina des de lAcord Provisional de 1995 sobre Cisjordània i la Franja de Gaza, en una àrea que ha estat classificada com a Zona B, i ha servit com a seu administrativa de la governació de Salfit des de llavors.

                                     

1. Etimologia

Segons la Cambra de Comerç de Salfit, el nom del municipi és dorigen cananeu i significa "cistella de raïms" sal voldria dir "cistella" i fit, "raïm". Palmer en 1881 va suggerir que el nom possiblement volia dir "sembrat anivellat".

                                     

2. Història

Shi ha trobat ceràmica de lEdat de Ferro, persa, hel lenística i romana, però no hi ha tests de lèpoca romana dOrient.

Segons Ronnie Ellenblum, Salfit va ser re-establida durant el primer període musulmà segles VII-XI i va continuar existint durant lèpoca droada. En els segles xii i xiii fou habitada per musulmans. Shi ha trobat restes de ceràmica croada, aiúbida i mameluc.

                                     

2.1. Història Època otomana

Salfit va ser incorporada a lImperi Otomà en 1517 amb la totalitat de Palestina, i shi ha trobat ceràmica del primer període otomà. En 1596 la vila apareix als registres fiscals otomans sota el nom de Salfit al-Basal com a part de la nàhiya o subdistricte de Jabal Qubal, al liwà o districte de Nablus. Tenia una població de 118 llars i 2 solters, tots musulmans. Llurs residents pagaven impostos sobre el blat, lordi, els cultius destiu, olives, cabres i/o ruscs.

Durant aquest període, va servir com a enllaç dels pobles de la zona, i va ser un dels molts grans pobles comercials en làrea en que feia un rol mitjancer entre el centre administratiu de Nablus i els pobles més petits. En 1882 el Survey of Western Palestine de la Palestine Exploration Fund va descriure Salfit com "una vila gran, en un terreny elevat envoltada doliveres, i una bassa a lest. Aparentment és un lloc antic amb tombes tallades la roca." També va observar que hi havia dos corrents a loest de la vila.

Cap el 1916 Salfit era una de les dues viles més importants al Districte de Nablus productores doli doliva. Aleshores hi havia tensions entre els residents de la vila i els comerciants del centra administratiu de Nablus. Lescola de nois tenia uns 100 alumnes i el de noies 10. Una de les raons de les disparitats va ser latac de llagostes la collita de Salfit a principis de lany anterior, que havia destruït la collita del poble. A causa de la pobresa els familiars mantenen les seves filles a casa per tenir cura de la família.



                                     

2.2. Història Època del mandat britànic

En el cens de Palestina de 1922 organitzat per les autoritats del Mandat Britànic de Palestina Salfit tenia una població de 901 habitants, 899 musulmans i 2 cristians, que augmentaren a 1.415 en el cens de 1931, 1.412 musulmans i 3 cristians, en un total de 331 llars.

En 1945 la població era de 1.830 musulmans en una àrea total de 23.117 dúnams, segons un cens oficial de terra i població. Daquests, 10.853 eren per plantacions i terra de rec, 3.545 per cereals, mentre que 100 dúnams eren classificats com a sòl edificat.

                                     

2.3. Història Època moderna

En 1948 Salfit era el centre del Partit Comunista Palestí. Durant la dècada del 1950 esdevingué el feu més fort del moviment comunista i centre de lactivitat antijordana. Salfit va rebre lestatut de municipi en 1955.

Pel 1989 Salfit encara era un bastió comunista. Entre el començament de locupació israeliana després de la Guerra dels Sis Dies 1967 i la Primera Intifada, aixecament palestí iniciat en 1987, un nombre relativament gran de residents del municipi, uns 600 duna població de 4.500, treballada a Israel o al proper assentament isralià dAriel. A Salfit hi havia la més alta proporció de població que treballava als assentaments israelians en comparació amb els altres municipis palestins, a causa de la proximitat amb els assentaments i la frontera amb Israel, on els salaris eren més alts.

Tanmateix al començament de la Primera Intifada gairebé tots els treballadors van boicotejar llurs treballs a Israel i a lany següent, quan molts palestins van posar fi al seu boicot, al voltant de la meitat dels treballadors de Salfit es va negar a tornar als seus treballs. En conseqüència, segons historiador Glenn E. Robinson, entre 1987-1989, es va produir una virtual "Revolució Verda" com a resultat de lentusiasme generat pel "moviment de retorna a les terres i laugment de treballadors addicionals. Mentre que abans de laixecament els residents de Salfit adquirien la major part de la seva producció la zona de Nabulus i Israel, durant la revolta de la ciutat esdevingué autosuficient en tomàquets, que no shavien conreat anteriorment, i cogombres. Altres productes agrícoles com patates, albergínies, pebrots, coliflor i mongetes eren conreades en hivernacles, i els que no eren cultivats van ser subministrats per altres agricultors palestins. A diferència danys anteriors, Salfit subministrava Nablus amb verdures mentre la ciutat era sota toc de queda israelià. Part daquest augment en lactivitat agrícola va ser el cultiu daproximadament 100 dúnams de terres relativament aïllades. En resposta la iniciativa agrícola de Salfit, Israel va reduir la meitat el subministrament daigua de la ciutat en 1989.

Com a resultat duna mesura militar israeliana que va tancar totes les escoles a Cisjordània el 3 de febrer de 1988 pel propòsit declarat que servien per organitza la violència, shi van establir diversos "comitès deducació popular". Aquests comitès impartien les classes en lloc de les escoles clausurades. Les famílies afiliades amb el moviment Hamàs enviaven als seus fills a les classes de la mesquita, mentre que els inclinats al comunisme i al secularisme enviaven als seus fills a un edifici del sindicat local. Les classes que simpartien la mesquita van ser considerades progressistes en particular a causa de la integració de gènere.

Entre els anys 1960 i finals de 1980, el creixement urbà de Salfit shavia produït majoritàriament cap a lest de la ciutat vella. El casc antic encara serveix com a nucli dactivitat a Salfit i encara hi romanen les cases de pedra dels clans Zir i Afana.

En 1993, lala militar de Hamas va reivindicar haver realitzat la seva primera operació suïcida a Salfit. En 1995 lAutoritat Nacional Palestina PNA, que administrava el municipi, va crear el districte de Salfit que va obtenir lestatut de governació.

                                     

3. Demografia

En el cens de 1997 lOficina Central Palestina dEstadístiques PCBS Salfit tenia una població de 7.101 habitants. Gairebé el 13% de la població censada eren refugiats. La distribució de gèneres era del 50.6% homes i el 49.4% dones. Vora el 50% dels residents tenien menys de 24 anys, mentre que el 45% tenia entre 25-65 i el 5% més de 65.En el cens del 2007 de la PCBS Salfit tenia una població de 8.796 habitants en 1.840 llars. Homes i dones constituïen gairebé la meitat de la població. Per edats el 48.9% tenien menys de 20, 46.6% entre 20–65 i el 4.1% més de 65. El 48% dels residents majors de 12 anys eren casats, el 3.6% eren vidus i menys de l1% eren divorciats.

                                     

4. Economia

Salfit és el major centre comercial i administratiu de les dotzenes de viles del voltant. Tanmateix, el camí per als palestins de les dependències del nord de Salfit ha estat acordonat per les Forces de Defensa dIsrael a causa duna carretera de circumval lació per a lassentament dAriel que creua la carretera principal. Hi ha diverses oficines governamentals i institucions la ciutat. Els serveis deducació a Salfit són proporcionats per quatre escoles modernes, a més de la Universitat Oberta Al-Quds. La governació de Salfit també és una àrea ben coneguda de pedra tallada i marbre. Sha establert una zona industrial de 200 dúnams a lextrem est de Salfit.

La governació de Salfit és la principal productora doli doliva dels Territoris Palestins, ja que produeix 1.500 tones a lany. Zaytoun, lAssociació de lOlivera Palestina, és activa amb els Comitès del Sector Agrícola Palestí Palestinian PARC a Salfit per millorar la qualitat i les vendes de loli doliva palestí. Salfit és situada travessant la vall al sud de lassentament israelià dAriel i 1/3 de la població dAriel, a mig camí entre Nablus i Ramal lah.

El 30 de maig de 2008 el Consolat General dels Estats Units a Jerusalem va presentar 700 llibres i 100 revistes per a una nova biblioteca al Centre de Lectura de Base Comunitària de Salfit, i la cerimònia hi van estar presents el ministre de la joventut i esports palestí, Hussein Azzam, i el governador de Salfit, Nawaf Souf. El Centre Comunitari està situat al carrer al-Madares de Salfit i fou establert pel Relief International Schools Online RISOL en 2007.

Lhospital de Salfit Hospital fou acabat en 2006. Abans els hospitals públics més propers eren a Nablus, Tulkarem i Ramal lah, tots a més duna hora en cotxe.



                                     

4.1. Economia Planta de tractament daigua

Hi ha un gran nombre de fonts daigua la rodalia de la ciutat, però no tenen prou capacitat degut la creixent demanda de la ciutat. Durant els últims nou anys, el municipi ha intentat de construir una planta de tractament daigües residuals per servir als residents de la ciutat de Salfit. En juliol de 2007 la Casa dAigua i Medi Ambient de Ramal lah ha posposat l"Avaluació de limpacte de la contaminació de les fonts en el medi ambient de laigua i la vida dels residents al nord de Cisjordània, Palestina ".

Se suposava que la planta havia shi havia de construir en 13 kilòmetres de terra de la Governació de Salfit. El municipi va rebre una subvenció de 22 milions deuros del govern dAlemanya per construir la planta i una canonada principal la ciutat però les Forces de Defensa disrael FDI van aturar la construcció de ledifici i confiscaren tot lequip perquè suposadament interferiria amb els propers assentaments israelians. Lequip fou retornat només 18 mesos més tard. Com a resultat, la ciutat va haver de demanar un préstec per comprar una nova parcel la de terra 8 kilòmetres més a prop dels afores i un alters préstec de 2 milions deuros per moure les canonades i els cables elèctrics. Encara que Israel va aprovar el nou emplaçament de la planta, el nou Mur de Cisjordània separarà Salfit de la planta daigües residuals.

Al maig de 2006, els organismes internacionals de drets humans foren testimonis de com les aigües residuals de lassentament dAriel acabaven a les valls agrícoles del nord de la ciutat, danyant lagricultura i el medi ambient de la ciutat.

En juny de 2016 Salfit i altres viles de làrea es van quedar sense aigua corrent durant setmanes, quan lempresa israeliana Mekorot va reduir la quantitat daigua venuda als palestins.

                                     

5. Enllaços externs

  • Welcome To The City of Salfit
  • Web del municipi
  • Salfit City Profile including Khirbet Qeis Locality, ARIJ
  • Development Priorities and Needs in Salfit, ARIJ
  • Salfit Municipality including Khirbet Qeis Locality Fact Sheet, Applied Research Institute–Jerusalem ARIJ
  • Salfit City, Welcome to Palestine
  • Survey of Western Palestine, Map 14: IAA, Wikimedia commons
  • Salfit, aerial photo, ARIJ
                                     
  • La Governació de Salfit - en àrab محافظة سلفيت, Muḥāfaẓat Salfīt en hebreu נפת סלפית, Nafat Salfīt - és una de les 16 províncies de l Autoritat Nacional
  • Marda - és una vila palestina de la governació de Salfit a Cisjordània, 18 kilòmetres al sud - oest de Salfit Segons l Oficina Central Palestina d Estadístiques
  • Haris - en àrab حارس, Ḥāris - és una vila palestina de la governació de Salfit a Cisjordània, 24 kilòmetres al sud - oest de Nablus. Segons l Oficina Central
  • Qira - en àrab قيره, Qīra - és una vila palestina de la governació de Salfit a Cisjordània, 19 kilòmetres al sud - oest de Nablus. Segons l Oficina Central
  • Rafat - en àrab رافات, Rāfāt - és una vila palestina de la governació de Salfit a Cisjordània, 38 kilòmetres al sud - oest de Nablus. Segons l Oficina Central
  • Pericoma salfii és una espècie d insecte dípter pertanyent a la família dels psicòdids que es troba a Europa. uBio anglès Catalogue of Life anglès
  • Amphoriscus salfii és una espècie d esponja calcària, marina i amb espícules formades per carbonat de calci. L esponja pertany al gènere Amphoriscus i
  • ad - Dīk - és un municipi palestí de la governació de Salfit a Cisjordània, 9, 5 kilòmetres a l oest de Salfit i a 8 kilòmetres a l est de la Línia Verda. Segons
  • Yāsūf - és una vila palestina de la governació de Salfit a Cisjordània, 7 kilòmetres al nord - est de Salfit 37 kilòmetres al sud - oest de Nablus i adjacent
  • Brūqīn - és un municipi palestina de la governació de Salfit a Cisjordània, 13 kilòmetres a l oest de Salfit i adjacent a l assentament israelià de Brukhin
  • Limita al nord amb la governació de Tulkarem, al sud amb la governació de Salfit i a l est amb la governació de Nablus. Té una superfície de 164 km² i una
  • Ḥāris - és un municipi palestí de la governació de Salfit a Cisjordània, 6 kilòmetres a l oest de Salfit i a 8 kilòmetres al sud de Nablus, al nord - oest

Users also searched:

...