Back

ⓘ Azzun




Azzun
                                     

ⓘ Azzun

Azzun - en àrab عزّون, ʿAzzūn - és un municipi palestí de la governació de Qalqilya, a Cisjordània, situat 24 kilòmetres al sud de Tulkarem i 9 kilòmetres a lest de Qalqilya. Segons lOficina Central Palestina dEstadístiques, Azzun i les viles adjacents dIslah i Izbat al-Tabib tenien una població de 9.738 habitants el 2016. La gran majoria són musulmans llevat duna petita minoria de cristians.

                                     

1.1. Història Època otomana

Just al nord del poble es van examinar 18 torres de pedra seca en 1873. La millor conservada tenia sis curses de peu i part del sostre. Els habitants van declarar que eren antigues torres de vinya.

Azzun va ser escenari de batalla durant la campanya de Napoleó Bonaparte la Síria Otomana. Un poeta àrab, Ibrahim Touqan va ser citat dient: "per mitjà dAzzun, com es va mullar es va debilitar al voltant de Jabal Nablus, la vall dAzzun, Qaqun, and al-Marj … va dirigir-se a Acre amb decepció i sense determinació" al-Nimr 1961, p. 223-224. Van lluitar per la seva pàtria i els seus interessos. El xeic Yussuf Jarrar va escriure un poema demanant als habitants, especialment a les famílies prominents de Jabal Nablus, que marxessin cap a Acre per lluitar contra els francesos. Al-Nimr 1961, p. 210-211. En paraules de Doumani, el poeta exposa "la cohesió de la formació social daquest regne i el sentit compartit didentitat entre els seus habitants davant el faccionalisme de múltiples centres territorials de poder. Laspecte més cridaner daquest poema és el que no diu. Cap vegada en els seus vint-i-sis versos esmenta el govern otomà, i molt menys la necessitat de protegir limperi o la glòria i lhonor de servir al sultà." Pierre Jacotin nomenà la vila Hazoun al seu mapa en 1799 durant la mateixa campanya.

En 1852 lerudit estatunidenc Edward Robinson visità la vila, i la va descriure dient que hi vivien 290 homes, tots musulmans llevat una família de cristians. En 1882 el Survey of Western Palestine de la Palestine Exploration Fund descriu Azzun com "una petita vila que baixa al costat de la colina, amb diversos pous i oliveres a cada costat".

                                     

1.2. Història Època del Mandat Britànic

Segons el cens organitzat en 1922 per les autoritats del Mandat Britànic, Azzun tenia una població de 700 habitants, 691 musulmans i 9 cristians, que augmentaren en el cens de Palestina de 1931 a 994 habitants; 980 musulmans i 14 cristians, en un total de 218 cases.

En 1945 la població dAzzun, junt amb Nabi Ilyas i Islah, era de 1.190: 1.170 musulmans i 20 cristians, que posseïen 23.496 dúnams de terra segons un cens oficial de terra i població. Daquests, 5.494 dúnams eren per plantacions i terra de erc, 1.420 eren usats per a cereals, mentre que 55 dúnams eren sòl edificat.

                                     

1.3. Història Després de 1948

Després de la de la Guerra araboisraeliana de 1948, i després dels acords dArmistici de 1949, Azzun va restar en mans de Jordània. Després de la Guerra dels Sis Dies el 1967, ha estat sota ocupació israeliana. En 1996 fou dotada dun consell municipal per administrar els afers civils, compost de cinc membres nomenats pel govern palestí. El 2012 les viles d Islah i Izbat al-Tabib foren incorporades al municipi dAzzun per un decret del Ministeri Palestí de Govern Local.

En 2008 la taxa datur del municipi era del 19%. En 2012 havia augmentat dramàticament al 39%.

                                     

2. Enllaços externs

  • Development Priorities and Needs in ‘Azzun including ‘Isla & ‘Izbat at Tabib Localities, ARIJ
  • ‘Azzun Town Profile including ‘Isla & ‘Izbat at Tabib Localities, ARIJ
  • Welcome To Azzun
  • Azzun Fact Sheet, Applied Research Institute - Jerusalem ARIJ
  • Survey of Western Palestine, Map 11: IAA, Wikimedia commons
  • Azzun aerial photo, ARIJ
                                     
  • Azzun Atma - en àrab عزون عتمة, ʾAzzūn ʾAtma - és una vila palestina de la governació de Qalqilya, a Cisjordània, situada a 5 kilòmetres al sud - oest de
  • Alí ibn Azzun fou un efímer rei emir de Ronda vers 1145 - 1147, fill d Azzun ibn Ghalbun i segurament supeditat al seu germà Abu l - Ghamr ibn Azzun de Xerès
  • Azzun ibn Ghalbun fou un noble musulmà d al - Àndalus, que al final del segle xi es va erigir en rei emir de la comarca de Molina de Aragón, amb territoris
  • Abu - l - Ghamr ibn Azzun fou emir de Xerès vers el 1145. Era fill d Azzun ibn Ghalbun, emir de Molina fins al 1129. Va reconèixer els almohades tan bon punt
  • voreja la Línia Verda, frontera amb l Estat d Israel. Azzun Hableh Qalqilya Kafr Thulth Azzun Atma Baqah Baqat al - Hatab Beit Amin Falamya Hajjah Immatain
  • Bataller a Azzun ibn Galbun, que havia lluitat contra ell en la batalla de Cutanda al costat dels almoràvits el 1129. Hya ibn Galbun 1180 - Azzun ibn Galbun 
  • Abu - Yaqub Yintán ibn Alí, Làrida amb Ibn Zarada i de l Emirat de Molina amb Azzun ibn Ghalbun, però fou derrotat a la batalla de Cutanda Es va mantenir com
  • Abu - Yakub Yintán ibn Alí, Larida amb Ibn Zarada i de l Emirat de Molina amb Azzun ibn Galbún, seguint el camí de Terol. Alfons I d Aragó que amb l ajut de
  • independència el senyor d Arcos de la Frontera i Jerez, Abu - l - Qàmar ibn Azzun el va suplantar i va reconèixer l autoritat almohade 1146 A l enfonsament
  • i és coneguda actualment com a Khirbat Sirisya. Kafr Thulth limita amb Azzun al sud, les viles de Sanniriya i Biddya a l est i Deir Istiya a l oest.

Users also searched:

...