Back

ⓘ Bani Zeid al-Sharqiya




Bani Zeid al-Sharqiya
                                     

ⓘ Bani Zeid al-Sharqiya

Bani Zeid al-Sharqiya - en àrab بني زيد الشرقية, Banī Zayd ax-Xarqiyya - és un municipi palestí en la governació de Ramal lah i al-Bireh al centre de Cisjordània, situat al nord de Ramal lah. Fou creada de la unió de les viles d Arura, Mazari al-Nubani, i Abwein, encara que aquesta última es va separar del municiì. Bani Zeid al-Sharqiya és a 3 km al nord dAjjul i limítrof de les localitats de Deir as-Sudan al sud-est, Kafr Ein a lest, i Abwein al sud-oest. Segons lOficina Central dEstadístiques de Palestina, tenia una població de 6.505 habitants en 2016.

                                     

1. Història

Tant Arura com Mazari al-Nubani eren part del subdistricte de Bani Zeid al Sanjak de Jerusalem. Les dues viles produïen plegades 99 leks doli doliva, el principal producte agrícola de Bani Zeid,

                                     

1.1. Història Història

A prop i dins del poble hi ha tres santuaris dedicats al xeic Radwan, el xeic Ahmad i al-Khidr. El santuari dal-Khidr, al centre del poble, no té relació amb al-Khidr, i simplement està dedicat a un home sant amb el mateix nom. Al-Khidr o Sant Jordi és venerat a tota Palestina en diversos pobles i ciutats. El santuari de xeic Ahmad es troba a loest d Arura.

El santuari del xeic Radwan bin Ulayl al-Arsufi, construït durant el govern aiúbida a palestina, està situat al sud-oest del poble situat sobre un turó aproximadament 600 metres sobre el nivell del mar. No se sap molt sobre Radwan, excepte que la seva família era dArsuf i era un home important la zona que va morir a Egipte i va ser traslladat a Arura per al seu enterrament. Els estudiosos musulmans van suggerir que el xeïc Radwan era de la família Ulayl. Una inscripció àrab escrita en un estil típic aiúbida, la superfície del santuari, diu que va ser transferit la "Síria beneïda" en els primers temps islàmics, Palestina era una província de Síria. Sha construït una mesquita adjacent al santuari.

En 1596 Arura apareix als registres fiscals otomans com a part de la nàhiya dal-Quds del liwà homònim. Tenia una població de 62 llars, totes musulmanes i pagava impostos sobre blat, ordi, oliveres, vinyes i fruiters, cabres i/o ruscs.

En 1838 Arurah va ser registrada com un poble musulmà, part de làrea de Beni Zeid, situada al nord de Jerusalem. Lexplorador francès Victor Guérin va visitar el poble a finals del segle xix i va trobar que tenia uns 350-400 habitants. També va observar fragments de columnes i altres indicis duna ciutat antiga. També hi havia trillatges que semblaven antics.

Socin va trobar a partir duna llista oficial de pobles otomans del 1870 que Arura tenia un total de 91 cases i una població de 300, tot i que el recompte de població només incloïa els homes. En 1882 el Survey of Western Palestine de la Palestine Exploration Fund descrivia la vila, anomenada Arara com un lloc petit i elevat, i destacable per tenir cinc llocs sagrats al costat oest del poble. En 1896 es va estimar que les diferents parts dArura tenien uns 237, 99 i 294 habitants; en tota una població de 630 persones.

En el cens de Palestina de 1922, organitzat per les autoritats del Mandat Britànic Arura tenia una població de 426 musulmans. En el cens de 1931 Arura tenia 131 cases ocupades i una població de 566 musulmans.

Hi havia 660 residents en el cens de 1945, segons lenquesta de terra i població de Sami Hadawi. Tots eren musulmans. Làrea total de terra era de 10.978 dúnams, dels quals 26 eren sòl edificat i 2.550 usats per a oliveres.

Hi va haver una forta disminució de la població des de 1961 fins a 1982, causada per gairebé la meitat dels habitants dArura marxaren de la vila després de la Guerra dels Sis Dies de 1967. En 1997 Arura tenia una població de 2.087 habitants, dels quals 30 residents 1.4% eren refugiats palestins. El repartiment per gèneres era de 1.069 homes i 1.018 dones. Segons lOficina Central dEstadístiques de Palestina, tenia una població aproximada de 2.967 habitants a mitjans de 2006.

                                     

1.2. Història Mazari al-Nubani

Mazari al-Nubani - en àrab مزارع النوباني, Mazāriʿ an-Nūbānī - 32° 02′ 58″ N, 35° 09′ 57″ E Palestine grid 165/161 està situada la mateixa altura que Arura.

                                     

1.3. Història Història

Mazari al-Nubani, segons els primers estudiosos Röhricht, Prawer and Benvenisti era identificada amb la vila croada anomenada Mezera, però els estudiosos actuals Finkelstein et al ho qüestionen. En 1596 la vila, sota el nom de Mazraat al-Abbas, apareix als registres fiscals otomans com a part de la nàhiya dal-Quds del liwà homònim. tenia una població de 60 llarss i 21 solters, tots musulmans. Es pagaven impostos sobre el blat, ordi, oliveres, vinyes i fruiters, cabres i/o ruscs.

En 1838 el-Mezaria fou registrada com una vila musulmana, part de làrea de Beni Zeid, situada la nord de Jerusalem. Quan Guérin visità la vila en 1870 va estimar la seva població en uns 600 habitants. Una llista de viles otomanes del mateix anys mostra Mazari amb una població de 560, en 163 cases, tot i que el recompte de població només incloïa els homes. També es va notar que es trobava a lest de Qarawat Bani Zeid. En 1882 el Survey of Western Palestine de la Palestine Exploration Fund descrivia la vila, anomenada Mezrah, com de grandària moderada, la part alta. En 1896 la població de Mezra‘a fou estimada en unes 1.008 persones.

En el cens de Palestina de 1922, organitzat per les autoritats del Mandat Britànic, Mazarie al-Nubani tenia una població de 611 musulmans. En el cens de 1931 Mazari en-Nubani tenia 193 cases ocupades i una població de 864 musulmans.

Hi havia 1.090 residents en 1945, segons el cens de terra i població de Sami Hadawi. All were Muslims. Segons lOficina Central dEstadístiques de Palestina PCBS, la vila tenia una població aproximada de 2.510 habitants a mitjans de 2006.



                                     

2. Govern local

El municipi fou format de la unió d Arura, Mazari al-Nubani, i Abwein abans de les eleccions municipals palestines de 2005. Les eleccions foren guanyades per Fatima Taher Sihweil dAbwein, qui va perdre lalcaldia quan Abwein es va separar del municipi.

                                     
  • Bani Zeid Bani Zeid al - Sharqiya Beit Liqya Bir Zeit Deir Ammar Deir Dibwan Deir Jarir al - Ittihad Kharbatha al - Misbah al - Mazra a ash - Sharqiya Ni lin
  • Bani Zeid - en àrab بني زيد - és un municipi palestí en la governació de Ramal lah i al - Bireh al centre de Cisjordània, situat 27 kilòmetres al nord - oest
  • Qarawat Bani Zeid - en àrab قراوة بني زيد, Qarāwat Banī Zayd - és una vila palestina de la governació de Ramal lah i al - Bireh, al centre de Cisjordània, situada
  • Al - Mazra a ash - Sharqiya - en àrab المزرعه الشرقي ه, al - Mazraʿa ax - Xarqiyya - és un municipi palestí de la governació de Ramal lah i al - Bireh, al centre de
  • connectada a Kafr Ein. Hi ha deu botigues i una escola al poble, i una altra compartida amb Qarawat Bani Zeid Molts residents reben ajuda de la Creu Roja i UNRWA
  • ser controlat per la tribu Bani Zeid El 1838 fou assenyalar com un poble musulmà a la regió administrativa de Bani Zeid L explorador francès Victor
  • tenia una població de 2.667 habitants en 2016. Limita amb al - Lubban al nord - est i Bani Zeid al nord - oest. La població és mixta musulmana i cristiana, principalment
  • 1838 fou registrada com una vila musulmana de la regió administrativa Bani Zeid En 1863 Victor Guérin va assenyalar que estava dividit en tres parts
  • novell del mar i limita amb Al - Mazra a ash - Sharqiya al sud - oest, Turmus Ayya al nord, al - Mughayyir a l est i Kafr Malik al sud. S hi ha trobat terrissa
  • 1838 fou registrada com una vila musulmana de la regió administrativa de Bani Zeid L explorador francès Victor Guérin va visitar la vila, que anomenà A youein
  • segles xvii - xix Atara fou situada en la nàhiya de Bani Zeid Els homes adults havien de pagar 58 - 60 akçe al govern otomà a Jerusalem. L explorador francès
  • domini otomà a Palestina s. XVI - XIX Ein Siniya era situada al xeïcat de Bani Zeid al sanjak de Jerusalem. En 1556 era la vila més petita del xeïcat

Users also searched:

...