Back

ⓘ Beit Sahour




Beit Sahour
                                     

ⓘ Beit Sahour

Beit Sahour, oficialment Beit Sahur - en àrab بيت ساحور, Bayt Sāḥūr - és una ciutat palestina de la governació de Betlem, a Cisjordània, situada 10 kilòmetres al sud de Jerusalem. Segons lOficina Central Palestina dEstadístiques tenia una població de 15.565 habitants el 2016, la segona ciutat més gran de la demarcació després de Betlem, el 80% cristians i el 20% musulmans.

Hi ha dos recintes la part oriental de Beit Sahour que són reclamats per diferents denominacions cristianes com el "Camp de pastors": un pertanyent a lesglésia ortodoxa oriental i laltre, el lloc catòlic, la Custòdia franciscana de Terra Santa.

El nom Beit Sahur pertany a dos llocs propers al veïnatge: Beit Sahur al-Atiqah "lantiga Beit Sahur" i Beit Sahur an-Nasara "Beit Sahur dels cristians".

                                     

1. Beit Sahur al-Atiqah

Beit Sahur al-Atiqah graella palestina 171/123 envolta la tomba del xeic Ahmad al-Sahuri, un sant local de qui la tribu local àrab dels al-Sawahirah se natribueix el nom. Els sawahirah son originaris del Hejaz i entraren a Palestina a través dal-Karak. Mujir al-Din menciona aquest lloc en la biografia dun erudit musulmà Shaban bin Salim bin Shaban, qui va morir a Beit Sahur al-Atiqah en 1483 a ledat de 105 anys.

En 1596 Beit Sahour al-Wadi apareixia als registres fiscals otomans com una vila de la nàhiya dal-Quds del liwà homònim. Beit Sahour al-Wadi tenia una població de 40 llars musulmanes. Els vilatans pagaven impostos sobre el blat, lordi, les vinyes o fruiters, i les cabres o els ruscs.

El lloc fou visitat per lexplorador francès Guerin en 1863 que el situava a 40 minuts al sud-est de Jerusalem, una curta distància al sud de la vall de Qidron.

Una llista de viles otomanes de 1870 mostrava que Beit Sahour et-Tahta "la baixa Beit Sahour" tenia una població de 66 habitants en 17 cases, tot i que el recompte de població només incloïa homes.

En 1883 el Survey of Western Palestine SWP de la Palestine Exploration Fund va descriure el lloc com: "Ruïnes duna vila amb pous i un mukam." Clermont-Ganneau hi va trobar nombroses tombes antigues en el segle xix.

                                     

2. Beit Sahur an-Nasara

Beit Sahour graella palestina 170/123 es considera que és a prop del lloc on, dacord amb el Nou Testament, un àngel anuncia el naixement de Jesús al pastors. Segons la tradició, Santa Helena hi va construir un convent, que avui es coneix com la cova del pastor. Els franciscans hi adquiriren un santuari el 1347.

                                     

2.1. Beit Sahur an-Nasara Època otomana

Beit Sahour, com la resta de Palestina, va ser incorporada a lImperi Otomà en 1517, i en el cens de 1525-6 932 AH, Beit Sahur an-Nasara tenia 5 llars cristianes i 7 llars musulmanes, incrementades en 1538-9 945 AH a 8 llars cristianes i 8 llars musulmanes. Pel 1553-4 961 AH es registraren 13 llars cristianes i 21 llars musulmanes, i en 1562-3 970 AH 9 llars cristianes i 17 llars musulmanes. En 1596, Beit Sahur an-Nasara fou registrada com a vila de la nàhiya dal-Quds, al liwà homònim, amb una població total de 24 llars; 15 musulmanes i 9 cristianes. La vila pagava taxes sobre els mateixos productes que els vilatans de Beit Sahur al-Atiqah.

Els Franciscans van deixar de celebrar els serveis religiosos al santuari del Camp del Pastor al voltant de 1820. El 1864 es va completar una nova església i escola catòlica. Un llistat de viles otomanes del 1870 va mostrar que Beit Sahour el-Foka "lalt Beit Sahour" tenia una població de 37 "llatins" en 11 cases, i 187 "grecs" en 48 cases, mentre que Beit Sahour et-Tahta tenia una població de 190, en 76 cases. La població només quantificava homes.

En 1883 el Survey of Western Palestine SWP de la Palestine Exploration Fund va descriure Bait Sahour: "Aquest poble és una espècie de suburbi de Betlem, situat la mateixa serralada, amb lample altiplà a lest del conegut com a "Camp del Pastor". la petita església grega de la Gruta del Pastor, un capella subterrània formada per 20 graons, amb imatges i mosaic. Sobre la volta es troben ruïnes amb un altar llatí. Bait Sahur conté una casa moderna i ben construïda pertanyent la cúria llatina, envoltada doliveres i vinyes."

En 1896 es va estimar que la població de Bet Sahur era dunes 861 persones. Un text de construcció, datat el 1897, gravat la llinda duna porta al carrer del municipi ha estat examinat i es va trobar que era un poema en un naskh cristià del segle xix.



                                     

2.2. Beit Sahur an-Nasara Època del Mandat Britànic

En el cens de Palestina de 1922, organitzat per les autoritats del Mandat Britànic, la població de Bait Sahour era de 1.519 habitants; 285 musulmans i 1.234 cristians, incrementats en el cens de 1931 a 1.942; 395 musulmans i 1.547 cristians, en un total de 454 cases.

En el cens de 1945 la població de Beit Sahour era de 2.770; 370 musulmans i 2.400 cristians, que posseïen 6.946 rurals i 138 urbans dúnams de terra, segons una enquesta oficial de terra i població. 1.031 dúnams eren plantacions i terra de rec, 3.641 per a cereals, mentre que 100 dúnams eren sòl edificat.

                                     

2.3. Beit Sahur an-Nasara Després de 1948

En la vespra de guerra araboisraeliana de 1948, i després dels acords darmistici araboisraelians de 1949, Beit Sahour fou ocupada pel regne haixemita de Jordània. Després de la Guerra dels Sis Dies de 1967 va romandre sota locupació israeliana.

Beit Sahour és un centre dactivisme polític palestí. La ciutat va jugar un paper clau la Primera i a les Segones Intifades, amb activistes locals pioners en tècniques de resistència no violenta. Durant la Primera Intifada i la Segona Intifada, el Centro Palestí de Relacions entre Pobles PCR amb seu a Beit Sahour va encoratjar lactivisme no violent sota lègida del Moviment Internacional de Solidaritat. George Rishmawi és director de PCR. Durant la Primera Intifada, el Centro Palestí de Relacions entre els pobles va emetre una invitació als israelians de bona voluntat a venir a passar un cap de setmana Shabbat a les llars palestines utilitzant el lema "Trencar Pa, No Ossos".

LAlternative Information Center també es basa parcialment la ciutat. Elias Rishmawi, membre del consell de Beit Sahour, és cofundador, juntament amb Ghassan Andoni, Majed Nassar, Rifat Odeh Kassis i Jamal Salameh, del Grup de Turisme Alternatiu ATG, un organització no governamental especialitzada en visites als territoris palestins, on la collita dolives sutilitza com a teló de fons per mostrar els efectes de locupació israeliana i la confiscació de terres sobre la població palestina.

                                     

3. Economia

Leconomia de la ciutat es basa principalment en el turisme i les indústries relacionades, com ara la fabricació de talles de fusta dolivera. Lagricultura i el treball a Israel també tenen un paper important. La ciutat va tenir un paper destacat en el projecte nacional palestí Bethlehem 2000, ja que es van dur a terme reformes de llocs turístics, hotels i negocis i llocs històrics abans de les celebracions del mil lenni.

Durant la Primera Intifada, els residents de la ciutat havien intentat desenvolupar la seva pròpia indústria làctia, una mesura resistida per les autoritats israelianes. Aquests esforços van ser documentats en la pel lícula de 2014 The Wanted 18, codirigida pel cineasta palestí Amer Shomali i el canadenc Paul Cowan.

El desenvolupament social i econòmic va ser interromput per la Segona Intifada.

                                     

4. Enllaços externs

  • Survey of Western Palestine, Map 17: IAA, Wikimedia commons
  • Beit Sahour City Arxivat 2014-12-17 a Wayback Machine.
  • Beit Sahour City Profile, Applied Research Institute - Jerusalem ARIJ
  • Beit Sahour Municipality
  • The priorities and needs for development in Beit Sahour city based on the community and local authorities assessment, ARIJ
  • Welcome To The City of Bayt Sahur
  • History of Beit Sahour residents Arxivat 2016-08-26 a Wayback Machine.
  • Beit Sahour, A living Heritage a YouTube
                                     
  • municipis, 3 camps de refugiats i 58 districtes rurals Battir Beit Fajjar Beit Jala Beit Sahour Bethlehem al - Dawha Husan al - Khader Nahalin Tuqu al - Ubeidiya
  • altres pobles o ciutats, com l àrea metropolitana de Betlem amb Beit Jala i Beit Sahour Ramal lah i al - Bireh també formen una aglomeració i, sovint es
  • 1958 és una cooperant espanyola a Palestina. Resident a la localitat de Beit Sahour a la província de Betlem, a la Cisjordània ocupada, des de 1984, i casada
  • canadenc Paul Cowan, sobre els esforços de la seva ciutat palestina de Beit Sahour per a establir una indústria làctica independent durant la Primera Intifada
  • Beit Ta mir - en àrab خربة بيت تعمر, Ḫirbat Bayt Taʿmir - és una vila de la governació de Betlem, al centre de Cisjordània, situada 6 kilòmetres al sud - oest
  • Beit Jala - en àrab بيت جالا, Bayt Jālā - és una ciutat palestina de la governació de Betlem, a Cisjordània, situada 10 kilòmetres al sud de Jerusalem, al
  • Beit Fajjar - en àrab بيت فج ار, Bayt Fajjār - és un municipi palestí en la governació de Betlem al centre de Cisjordània, situat 8 kilòmetres al sud de
  • Shomali, 2005, p. 207. Shomali, Walid. Palestine & Palestinians: guidebook. Beit Sahour Palestine: Alternative Tourism Group, 2005. ISBN 9950 - 319 - 01 - 3. 
  • Beit Lahia - en àrab بيت لاهيا, Bayt Lāhiyā - és una ciutat palestina situada en la Franja de Gaza, al nord de Jabalia, prop de Bait Hanun i dins de la Línia
  • exercir com a directora de l escola secundària catòlica en el suburbi de Beit Sahour i com a catedràtica de literatura anglesa a la Universitat de Betlem
  • àrea es troba en una de les zones que pertany a Beit Bala, i es diu Al - Dawha segons el carrer Dawha de Beit Jala que Bishara Daod va realitzar mitjançant

Users also searched:

...