Back

ⓘ Al-Khader




Al-Khader
                                     

ⓘ Al-Khader

Al-Khader, també al-Khadr - en àrab الخضر, al-Ḫadr - és un municipi palestí en la governació de Betlem al centre de Cisjordània, situat 5 kilòmetres a loest de Betlem. Segons lOficina Central dEstadístiques de Palestina, tenia una població de 12.301 habitants en 2016. Làrea al voltant dal-Khader és assenyalada amb vinyes, oliveres i figueres.

La part més antiga dal-Khader es troba en un turó en forma de muntanya que senfronta a una cresta escarpada cap al sud i zones obertes al nord, a les terres altes centrals de Cisjordània. Limita amb el camp de refugiats de Dheisheh a lest, la vila dArtas més a lest, Beit Jala al nord-est, al-Walaja i lassentament israelià de Har Gilo al nord, Battir i Husan al nord-oest, Nahalin i lassentament de Beitar Illit a loest, lassentament de Neve Daniel al sud-est, i lassentament dElazar al sud.

                                     

1. Govern

Al-Khader és governat per un consell municipal de 13 membres inclòs lalcalde. A les eleccions municipals de 2005 la llista Reforma afiliada a Hamàs fou la més votada amb 5 escons, mentre que la de Falasteen al-Ghan propera a Fatah en va treure quatre. Dies llistes independents - Al-Aqsa i Abnaa al-Balad - en van obtenir dos escons cadascuna.

                                     

2. Història

El lloc dal-Khader fou habitat per primer cop pels canaanites. En 1953 hi foren descobertes cinc puntes de sagetas de javelines del segle XI aC, amb inscripcions canaanites. La traducció era "dard dAbd Labit".

Al-Khader rep el seu nom per Sant Jordi qui en la cultura àrab és conegut com "al-Khidr." Segons la tradició local, Sant Jordi va ser tancat la localitat dAl-Khader on hi ha lactual monestir de Sant Jordi. Les cadenes que el sostenien eren relíquies que es deia que tenien poder curatiu. Aquesta tradició de la presó de Sant Jordi va ser datada com a màxim el segle xv. El 1442 el Monestir de Sant Jordi va ser esmentat pel viatger occidental John Poloner, situat a un turó proper a Betlem.

                                     

2.1. Història Època otomana

Durant el domini otomà 1516-1917, al-Khader era part de la xeïcat político-administratu i nàhiya "subdistricte" de Bani Hasan, que va ser governat per la família Absiyeh dal-Walaja. El 1838 els seus habitants van ser classificats com a musulmans pels erudits anglesos Edward Robinson i Eli Smith, part del districte de Beni Hasan, a loest de Jerusalem. En 1863 Victor Guérin va trobar la vila "reduïda a dos centenars dhabitants, gairebé tots musulmans." Va assenyalar també restes de construccions, amb pedres bastant grans, que creia datades duna època anterior la conquesta àrab.

Socin va trobar una llista oficial de pobles otomans del 1870 en que el-chadr tenia una població de 122 en un total de 43 cases, encara que la població només hi incloïa els homes. També va assenyalar que el petit monestir grec era usat com a asil mental.

En 1883 el Survey of Western Palestine de la Palestine Exploration Fund la descrivia con una vila de grandària moderada amb una "església i un convent grecs." Era envoltada de vinyes i oliveres i tombes tallades en roca al nord de la vila. Tenia una població mixta de musulmans i cristians ortodoxos grecs. En 1896 la població d El-chadr era estimada en 210 persones.



                                     

2.2. Història Època del Mandat Britànic

En el cens de Palestina de 1922, organitzat per les autoritats del Mandat Britànic, al-Khader tenia una població de 697 persones 694 musulmans i 3 cristians. En el cens de 1931 la població era de 914, amb només tres cristians.

En el cens de 1945, la vila tenia 1.130 habitants musulmans i una àrea total de 20.100 dúnams. Formava part del districte de Jerusalem. Daquests, 5.700 dúnams eren plantacions i regadius, 5.889 dúnams eren per a cereals, mentre 96 dúnams eren sòl edificat.

                                     

2.3. Història Després de 1948

En la vespra de guerra araboisraeliana de 1948, i després dels acords darmistici araboisraelians de 1949, al-Khader fou ocupada pel regne haixemita de Jordània. Després de la Guerra dels Sis Dies de 1967 va romandre sota locupació israeliana. Segons el cens israelià de 1967 tenia una població de 2.051 habitants. En 1997 la PCBS registrà una població de 6.802 habitants dels quals 3.606 eren homes i 3.196 dones. A diferència daltres viles palestines els refugiats palestins i llurs descendents no tenen una població substancial a al-Khader, ja que el 1997 només suposaven el 5.2% de la població En 2007 donava una població de 9.774 habitants.

Des de la construcció de la barrera del Mur de Cisjordània al voltant dAl-Khader, milers de terres de conreu shan separat del poble, i els habitants no poden accedir-hi sense permís. Lany 2006, 50 vilatans van protestar contra el Mur omplint bosses de raïm i venent-les al llarg de Carretera 60. Els soldats i la policia israelians van intentar sufocar els manifestants i van provocar lesions i detencions de dos residents.

A labril de 2015, els vilatans van bloquejar el treball dels colons per crear un camí de derivació per accedir a un assentament il legal que, si es completava, alienaria uns altres 400 dúnams de terres del poble.

                                     

3.1. Cultura Llocs religiosos

El monestir ortodox de Sant Jordi i les piscines de Salomó són les principals atraccions turístiques dal-Khader. Cristians palestins fr Bethlehem, Beit Sahour i Beit Jala i musulmans dal-Khader sapleguen al monestir per celebrar la Diada de Sant Jordi a començaments de maig. Les piscines de Salomó, anomenades pel desè soldà otomà Solimà el Magnífic, van ser construïdes pels romans sota Herodes el Gran per proporcionar aigua a laqüeducte construït per subministrar aigua a Betlem i Jerusalem, on va acabar sota la Mesquita dAl-Aqsa. La principal i més antiga mesquita dAl-Khader és la mesquita al-Hamadiyya. Segons lInternational Middle East Media Center, en 2007 fou cremada per colons israelians. La mesquita tenia uns 700 anys i fou restautada pel Ministeri de Turisme de lAutoritat Nacional Palestina.

                                     

3.2. Cultura Festivals culturals

Al-Khader també és conegut la zona pels seus préssecs, raïms i pomes. Alberga cada any el seu Festival Anual del raïm. El festival va ser iniciat pel municipi dal-Khader per promocionar el principal producte agrícola de la ciutat, el raïm. En el festival es fan exposicions de brodats i teixits de punt, una mostra del patrimoni local de molins, trituradores i eines de collita i una exposició de productes de raïm casolans com dibs melasses elaborades amb raïm. Lestadi Al-Khader, situat al municipi, té capacitat per a 6.000 espectadors.

                                     

4. Enllaços externs

  • Al Khader Town Fact Sheet, Applied Research Institute - Jerusalem ARIJ
  • El-Khader - Bethlehem Arxivat 2011-07-24 a Wayback Machine. This Week in Palestine. 2008-12-05.
  • Al-Khader, Welcome to Palestine
  • Survey of Western Palestine, Map 17: IAA, Wikimedia commons
  • The priorities and needs for development in Al Khader town based on the community and local authorities assessment, ARIJ
  • Al Khader aerial photo, ARIJ
  • Al Khader Town Profile, ARIJ
  • Welcome To al-Khadr
                                     
  • el khadi fou una part integral i la icona del Moviment Swadeshi. La lluita per la llibertat girava al voltant de la utilització de teixits de khadi i l abandonament
  • esclaus, i formaven el gros de la guàrdia personal d Abd al - Aziz. Antigament, un Banu Khadir o khadiri no es podia casar amb un àrab pur H. Philby
  • Nahim Khadi Freetown, 1948 és un exfutbolista de Sierra Leone, nascut de pares libanesos, de la dècada de 1970 i dirigent esportiu. Fou internacional
  • Khadal o Kharal fou un petit estat tributari protegit a l agència de Mahi Kantha, presidència de Bombai. Encara que petit era considerat dins dels estats
  • 27 d agost de 2008 canvià el nom a Aliança Liberal. Fou fundat per Naser Khader i Anders Samuelsen Det Radikale Venstre i la conservadora Gitte Seeberg
  • Sadaf Khadem Teheran, 23 de gener de 1995 és un boxejadora iraniana. Va tenir la seva primera lluita internacional el 14 d abril de 2019 en què va derrotar
  • Sidi Ahmed El Khadir àrab سيدي أحمد الخدير és una comuna rural de la província de Settat de la regió de Casablanca - Settat. Segons el cens de 2014 tenia
  • Khadoor Sahib és un poble en el Districte d Amritsar, Panjab Índia El poble de Khadoor Sahib és al costat del riu Beas, aproximadament a 38 km d Amritsar
  • Mhamed Khadad Sàhara Occidental, 1954 - Madrid, 1 d abril del 2020 fou un diplomàtic saharaui. Com a diplomàtic, va impulsar una denúncia contra el Marroc
  • voregen els rius consisteixen en Khadir Històricament, els pobles dels doabs s han classificat oficialment com a Khadir Khadir - Bangar és a dir, mixtes o

Users also searched:

...