Back

ⓘ Ad-Dhahiriya




Ad-Dhahiriya
                                     

ⓘ Ad-Dhahiriya

Ad-Dhahiriya, az-Zahiriya, al-Thahriyeh o Dahariyeh - en àrab الظاهرية, aẓ-Ẓāhiriyya - és una ciutat palestina de la governació dHebron, a Cisjordània, situat 23 quilòmetres al sud-oest dHebron. Segons lOficina Central Palestina dEstadístiques tenia una població de 38.002 habitants el 2016.

                                     

1. Etimologia

El nom dad-Dhahiriya podria derivar de la paraula cananea Dhoher, que significa "lloc", pel seu caràcter de ciutat intermèdia en la ruta comercial que unia Egipte amb Síria. Una altra possibilitat seria que derivés de làrab adh-dhàhir, que es traduiria com a "turó alt".

                                     

2. Historia

La informació municipal assegura que ad-Dhahiriya va ser una important ciutat canaanita nascuda aproximadament en el cinquè mil lenni abans de Crist, i que va adquirir la seva importància a causa de la seva ubicació estratègica la meitat de la ruta comercial entre Egipte i Síria.

Segons Conder i Kitchener, que van trobar el poble soscavat per coves, ad-Dhahiriya és probablement el lloc on es trobava lantiga ciutat bíblica de Debir. Al centre dad-Dhahiriya hi havia una torre que semblava datar duna data anterior a les croades, possiblement dun període cristià o romà.

La tradició local, que ha estat corroborada per larqueologia, conta que ad-Dhahiriya va ser fundada pel governant mameluc Baibars †1277.

                                     

2.1. Historia Període Otomà

En 1856, el clergue escocès Horatius Bonar va descriure el poble i el seu castell: "De sobte, en un lloc inesperat del congost, ens alleugem en veure el vell castell posat sobre les rocoses altures amb el vesprejar de fons; el poble pobre, que sembla estar esperant alguna cosa, amb les seves cabanyes quadrades i grogues, sembla més aviat ajudar en la distància a millorar el seu aspecte i a donar dignitat a les seves torres i a les seves muralles trencades. Daquest punt sembla molt més audaç i important del que és; no tan aïllat com el del-Aujeh, que travessem fa uns dies, però ben disposat sobre aquella escarpada roca. Com la majoria dels castells dorient i de les "peles" frontereres del nord, ha vist dies millors i va anar en un determinat moment un digne baluard dels romans, els croats o els turcs…"

En 1863, lexplorador francès Victor Guérin va visitar la zona i va advertir que molts dels homes havien fugit per evitar el servei militar, en la seva majoria cap al sud amb tendes de campanya. També va deixar constància dun edifici els costats del qual mesuraven setze passos dample i que estava construït amb un bell tipus de pedra. Contenia diverses sales envoltades i era la casa dun dels xeics del poble.

Moltes altres cases particulars estaven construïdes amb bons materials provinents dedificis antics; algunes fins i tot semblaven datar del període romà, bé completament o bé solament la part baixa de les estructures.

Una llista de llogarets otomans dal voltant de 1870 indicava que a ad-Dhahiriya hi havia 57 cases i que hi vivien 206 persones, encara que la llista incloïa solament als homes.

Segons el Survey of Western Palestine del Palestine Exploration Fund, el poble tenia una població de 300 o 400 habitants en 1874. Tres anys després estava desert per la "intrusió dels àrabs al país dels fellahin."



                                     

2.2. Historia Mandat Britànic de Palestina

En el cens de Palestina de 1922, dut a terme per les autoritats del Mandat Britànic de Palestina, ad-Dhahiriya anomenada Al Dahriyeh tenia una població de 2.266 habitants, que va augmentar en el Cens de Palestina de 1931 fins a 2.930 persones que vivien en 603 cases. En tots dos censos, tots els habitants del poble eren musulmans.

La població dad-Dhahiriya havia seguit creixent fins en el cens de 1945, quan es van registrar 3.760 habitants, tots musulmans una vegada més, que posseïen 60.585 dúnams 60.585 km² de terra segons un estudi oficial de terra i població. Daquests, 166 dúnams estaven dedicats a plantacions i terres de regadiu, 54.205 susaven per al cultiu de cereals i 284 dúnams eren sòl urbanitzat.

                                     

2.3. Historia Ocupació jordana

Després de la Guerra araboisraeliana de 1948 i els acords darmistici de 1949, ad-Dhahiriya va quedar sota un règim docupació jordana. El primer consell municipal es va establir en 1963.

                                     

2.4. Historia Ocupació israeliana

Des de la Guerra dels Sis Dies en 1967, ad-Dhahiriya ha romàs sota ocupació israeliana. La població en el cens de 1967 era 4.875 habitants.

En 1996, lAutoritat Nacional Palestina va nomenar un grup municipal per governar el municipi, i en 2004 es va escollir un consell de 13 membres amb 49 empleats municipals assalariats. Abans de la Segona Intifada, ladministració israeliana havia confiscat 30.000 dúnams 30 km² del terreny municipal dad-Dhahiriya.

Basemah Musa Mutawea Qeysiya, una dona de 35 anys de ad-Dhahiriya, va morir el 17 dabril de 2002 per trets de lexèrcit israelià; li van disparar en sortir de la seva casa per comprar durant un toc de queda. El 26 de setembre de 2002, el nen d1 any Gharam Muhammad Ibrahim Mana va morir per una granada de gas lacrimogen llançada per lexèrcit israelià a Hebron, durant una operació per imposar el toc de queda. El 12 dabril de 2003 moria a ad-Dhahiriya el jove de 22 anys Ghaseb Mahmoud Hawarin. Soldats israelians li van disparar quan ell i altres joves els van llançar pedres mentre inspeccionaven cotxes en un taller. Jamil Talab Odeh a-Tal va morir el 28 de març de 2004 en la teulada de la seva casa de ad-Dhahiriya per trets de soldats israelians; tenia 34 anys, estava desarmat i no participava en les hostilitats en aquest moment. El 27 de desembre de 2004, forces israelianes van realitzar una emboscada en un costat de la carretera per on conduïa Yasser Muhareb Muhammad Jabarin, de 34 anys i natural dad-Dhahiriya, ferint-ho de gravetat; moriria de les seves ferides el 24 de gener de 2005.

Segons la Oficina de lONU per la Coordinació dAssumptes Humanitaris OCHA, el 14 dabril de 2005 lexèrcit israelià va tancar lentrada al poble erigint un monticle de terra en ella, forçant tots els palestins de la zona a viatjar a través de Dura.



                                     

2.5. Historia Impacte de locupació israeliana

Segons un informe de lApplied Research Institute de Jerusalem, locupació israeliana afecta seriosament al dia a dia de la ciutat, que es troba envoltada per quatre assentaments israeliansː Eshkolot, Tene, Shima i Nova Shima, així com per una carretera solament per a israelianes. Hi ha tres llocs de control permanents en les sortides de la ciutat i diversos més mòbils. El Mur de Separació Israelià voreja la ciutat per dos dels seus costats, cap al sud i loest, i per la seva construcció es van demolir 5 cases, altres 7 tenen ordres de demolició pendents, i 70 persones han quedat aïllades de la resta de la ciutat. Uns 5.000 dúnams 5 km² de terreny municipal van ser expropiats per la construcció del mur, i uns altres 5.000 han quedat aïllats a laltre costat de la ciutat.

                                     

3. Bibliografia

  • Palmer, E.H. The Survey of Western Palestine: Arabic and English Name Lists Collected During the Survey by Lieutenants Conder and Kitchener, R. E. Transliterated and Explained by E.H. Palmer. Committee of the Palestine Exploration Fund, 1881.
  • Mills, E. Census of Palestine 1931. Population of Villages, Towns and Administrative Areas. Jerusalem: Government of Palestine, 1932.
  • Pringle, Denys. Secular buildings in the Crusader Kingdom of Jerusalem: an archaeological Gazetter. Cambridge University Press, 1997. ISBN 0521 46010 7.
  • Conder, C.R.; Kitchener, H.H. The Survey of Western Palestine: Memoirs of the Topography, Orography, Hydrography, and Archaeology. 3. Londres: Committee of the Palestine Exploration Fund, 1883. + documentos especiales, p. 36
  • Socin, A. "Alphabetisches Verzeichniss von Ortschaften des Paschalik Jerusalem". Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 2, 1879, pàg. 135–163.
  • Bonar, Horatius 1858. The land of promise; notes of a Spring-journey from Beersheba to Sidon. New York: R. Carter & Brothers.
  • Govern de Jordan, Departament dEstadística. First Census of Population and Housing. Volume I: Final Tables; General Characteristics of the Population, 1964.
  • Hadawi, S. Village Statistics of 1945: A Classification of Land and Area ownership in Palestine. Palestine Liberation Organization Research Center, 1970.
  • Barron, J.B., ed. 1923. Palestine: Report and General Abstracts of the Census of 1922. Gobierno de Palestina.
  • Guérin, V. Description Géographique Historique et Archéologique de la Palestine en francès. 1: Judee, pt. 3. París: LImprimerie Nationale, 1869.
  • Govern de Palestina, Departament dEstadística. Village Statistics, April, 1945, 1945.
  • Rajab, Jehan S. 1989. Palestinian Costume, London: Kegan Paul International. ISBN 0-7103-0283-5. Contiene varios trajes sorprendentes de Ad-Dhahiriya pertenecientes la Colección Rajab, en Kuwait.
                                     

4. Enllaços externs

  • Adh Dhahiriya Town Fact Sheet, Applied Research Institute - Jerusalem ARIJ
  • Dhahiriya Town Profile, ARIJ
  • Welcome To The City of al-Dhahiriya
  • Dhahiriya aerial photo, ARIJ
  • The priorities and needs for development in Adh Dhahiriya town based on the community and local authorities assessment, ARIJ
  • Survey of Western Palestine, Map 25: IAA, Wikimedia commons
  • Al Dahriya, Welcome to Palestine
                                     
  • Cisjordània, situada 20 kilòmetres al nord - oest d Hebron. Limita amb ad - Dhahiriya i Khirbet Shweika al nord - oest i amb els assentaments israelians de Teneh
  • assentaments beduïns que no són a la llista. Dura Halhul Hebron capital Yatta ad - Dhahiriya Les següents tenen més de 1.000 habitants. al - Arroub al - Fawwar Hebron
  • del seu assentament tradicional a Beerxeba al Nègueb cap als suburbis d ad - Dhahiriya El nom al - Ramadin deriva de Ramadan, el patriarca de la major tribu
  • Ad - Duwwara - en àrab الدو ارة, ad - Duwwāra - és una vila palestina de la governació d Hebron, a Cisjordània, situat a 4 quilòmetres a l est d Hebron. Segons
  • el 2005 que 10.000 dúnams de terra a les ciutats d As Samu, Yatta i ad - Dhahiriya prop d Hebron havien de ser confiscats per les Forces de Defensa d Israel
  • Khirbet al - Deir - en àrab خربة الدير, Ḫirbat ad - Dayr - és una vila de la governació d Hebron, al centre de Cisjordània, situada 10 kilòmetres al sud - est
  • coneguda pel seu sòl fèrtil i els arbres cítrics. El governant mameluc Alam ad - Din al - Gawli Sangar va governar la zona el 1300 i va donar els terrenys per
  • municipals limitats. Actualment hi ha una mesquita, la mesquita de Salah ad - Din, que serveix al poble. 2007 - 2016 PCBS census. Palestinian Central Bureau
  • 107. The Segregation Separation Wall hits the lands of Surif and Khibet Ad Deir - Hebron district Arxivat 2005 - 12 - 21 a Wayback Machine. Land Research
  • fronteres municipals inclouen nombrosos pobles petits, com ara al - Uddeisa, ad - Duwwara, Irqan Turad, Kuziba, Wadi ar - Rum i Ras at - Tawil. Les famílies principals

Users also searched:

...