Back

ⓘ Abu Dis




Abu Dis
                                     

ⓘ Abu Dis

Abu Dis - en àrab أبو ديس, Abū Dīs - és una ciutat palestina de la governació de Jerusalem, a Cisjordània, Des dels Acords dOslo de 1995, Abu Dis se situa la denominada Zona B, sota control administratiu palestí i control militar israelià. Segons lOficina Central Palestina dEstadístiques tenia una població de 12.634 habitants el 2016, una xifra que pràcticament es dobla durant el dia per lafluència destudiants i funcionaris.

                                     

1. Etimologia

Una de les diverses teories sobre lorigen del nom afirma que prové de la paraula llatina boddens, que significa "tímid" o "modest". Una segona teoria afirma que prové del grec deca, al ludint al seu caràcter de "Mare de Déu llogarets". Una tercera versió afirma que deriva ad dissa, en referència al dens bosc que existia en el lloc abans de ser talat en temps del Mandat Britànic de Palestina.

                                     

2. Història

Abu Dis està situat en un lloc històric envoltat per profundes valls. Shan trobat restes dedificis antics, cisternes, premses de vi i coves, una delles amb un columbari. També shan trobat peces de ceràmica del període romà tardà i del període romà dOrient. El llogaret va néixer a el lloc on lassentament romà de Beta Budison es va trobar anteriorment.

El moment exacte del naixement dAbu Dis es desconeix, però hi ha certesa que ja existia abans de lany 1187. La majoria dels seus habitants són descendents de tribus àrabs nòmades.

                                     

2.1. Història Època otomana

Abu Dis va ser un dels pobles més poblats del sanjak de Jerusalem durant el segle xvi, arribant a aconseguir diversos centenars dhabitants. El blat i lordi eren els principals cultius productius, però també es produïen raïms, olives, arbres fruiters, mongetes i productes de cabres i abelles. LImperi Otomà garantia a una sèrie de descendents de Saladí que vivien al poble un terç dels ingressos obtinguts del gra. Els homes adults del poble pagaven un total de 6.250 akçe en impostos anuals, una xifra molt menor que la daltres pobles duna grandària similar en el sanjak com Beit Jala, Ein Karim o Deir Dibwan. Això podria indicar que Abu Dis era menys pròsper, o bé que tenia menys habitants no musulmans.

A loctubre de 1553, Shaykh Sad al-Din al-Sharafi al-Maliki va ser nomenat administrador del waqf del poble, si bé va ser reemplaçat en 1554 per Muhammad al-Fakhuri a petició de tres importants veïns que shavien queixat al cadí de Jerusalem. Va romandre en aquest lloc fins a 1563. Cap a 1596, Abu Dis apareixia en el registre dimpostos otomà com a part de la nàhiya dal-Quds, al liwà homònim. Tenia una població de 80 llars musulmanes i pagava imposats per blat, ordi, oliveres, vinyes, arbres fruiters, cabres i/o ruscs dabella.

En 1838, lexpedició de Robinson i Smith va marcar que Abu Dis era un poblat musulmà que formava part de la zona d el-Wadiyeh, a lest de Jerusalem.

Lexplorador francès Victor Guérin pensava que Abu Dis era idèntica a lantiga Bahurim, però actualment aquesta associació no és acceptada. Quan Guérin va visitar el poble en 1870 va advertir una casa més gran i més alta que les altres que pertanyia al xeic local. Un llistat oficial otomà de localitats daproximadament el mateix any certificava que Abu Dis tenia 52 cases i una població de 326 habitants, encara que les xifres de població incloïen solament als homes.

Prop de la vella mesquita del poble, coneguda localment com a Maqam Salah ad-Din, hi ha una tomba amb una làpida de marbre, amb un poema escrit en "elegant exhibint unes belles vestimentes i armat amb espasa i revòlver."

En 1896, la població dAbu Dis rondava les 600 persones.



                                     

2.2. Història Mandat britànic de Palestina

En un cens dut a terme en 1922 per les autoritats del Mandat Britànic de Palestina, Abu Diz tenia una població de 1.029 habitants, tots ells musulmans, que va augmentar en el cens de 1931 fins a les 1.297, encara totes elles musulmanes, que vivien en 272 cases.

Segons un estudi oficial de terra i població, la població havia tornat a créixer en 1945 fins als 1.940 habitants, tots ells musulmans, i el seu terreny municipal sestenia per 27.896 dúnams 27.896 km², segons un estudi oficial de terra i població. Daquests, 4.981 dúnams sutilitzaven per a cereals, mentre que 158 dúnams estaven considerats sòl urbà.

Entre 1922 i 1947, la població dAbu Dis va créixer un 110%. No obstant això, la ciutat va sofrir enormes danys pel terratrèmol de Jericó de 1927. Totes les cases es van veure afectades i totes les cisternes es van esquerdar. Atès que Abu Dis depenia de laigua de pluja per al seu proveïment daigua, les conseqüències del terratrèmol van ser molt greus. En canvi, al Azariyeh Betània, a tan sols mig quilòmetre de distància, va sofrir escassos danys.

                                     

2.3. Història Ocupació jordana

Segons la Resolució 194 de lAssemblea General de lONU de 1948, Abu Dis havia de ser la ciutat més oriental del corpus separatum establert per la zona de Jerusalem. No obstant això, des del començament de la guerra araboisraeliana de 1948, i després de larmistici de 1949, Abu Dis va quedar sota un règim docupació jordana.

                                     

2.4. Història Ocupació israeliana

Des de la Guerra dels Sis Dies en 1967, tant Abu Dis com la resta de Cisjordània, la Franja de Gaza, Jerusalem Est i els Alts del Golan romanen sota ocupació israeliana. En el cens israelià de 1967, el poble tenia una població de 2.640 habitants. Des de la signatura dels Acords dOslo en 1995, gairebé tota la zona urbanitzada dAbu Dis un 14.8% del total de la superfície municipal se situa la denominada "Zona B", amb jurisdicció civil de lAutoritat Nacional Palestina però sota control militar israelià, mentre que la zona agrícola i els terrenys sense edificar un 85.2% del total es troben en "Zona C", sota control militar i administratiu israelià, i on no es permet ledificació de nous habitatges. La majoria de les oficines de lAutoritat Nacional Palestina responsables para dels assumptes de Jerusalem es troben en Abu Dis.

En 1981 Israel va confiscar uns 800 dúnams de terres dAbu Dis per construir un abocador per la ciutat de Jerusalem i altres ciutats properes. De fet, Israel ha confiscat terrenys municipals dAbu Dis per construir els assentaments israelians de Maale Adumim creat en 1975 amb lexpropiació d1.031 dúnams i Mizpe Yedude 1980, 348 dúnams expropiats. Lassentament de Maale Adumim és un dels més grans construïts per Israel en contra del dret internacional, i abasta vuit grans blocs dassentaments. Daltra banda, el denominat com a pla I1 preveu la creació dun nou assentament en el terreny municipal dAbu Dis i daltres municipis limítrofs que acabaria daïllar Jerusalem de la resta de Cisjordània i, per tant, allunyaria la possibilitat dun acord de pau sobre la base de dos estats. El pla I1 suposarà lexpropiació duns altres 881 dúnams del municipi dAbu Dis, la qual cosa lacabarà limitant el terme municipal la zona urbanitzada. A més, en 2007, lexèrcit israelià va anunciar la construcció duna nova carretera que allunyaria el tràfic palestí de les rodalies de Maale Adunim, per a això seria necessària la confiscació daltres 387 dúnams de terres de tres municipis cisjordans, sent un dells Abu Dis. El 2 dabril de 2012, el diari israelià Haaretz va revelar els plans per la construcció dun nou assentament israelià en terrenys municipals dAbu Dis. En realitat, ja lany 2000 una sèrie destudiants religiosos jueus i membres del Knéset havien pres un pujol pertanyent a residents dAbu Dis, lhavien voltat i lhavien començat a plantar amb oliveres en preparació de lassentament de Kidmat Zion, el que finalment seria aprovat en 2012.

Una batalla campal de 10 hores va tenir lloc en Abu Dis el 24 de febrer de 1994, quan lexèrcit israelià va intentar emboscar dos activistes palestins. Un dells va morir i laltre va resultar ferit. Bilal Ali Khalil Afaneh, natural dAbu Dis, va morir per trets de les forces de seguretat israelianes el 29 de setembre de lany 2000. Tenia 25 anys, es trobava a lEsplanada de les Mesquites i no participava en cap tipus denfrontament. El 24 doctubre de 2001, un jove de 20 anys anomenat Marwan Halbiya passejava pel carrer en Abu Dis quan un jeep de lexèrcit israelià va creuar el carrer; un grup de joves van començar a llançar-li pedres i els soldats van respondre amb foc real, matant a Marwan a linstant. Muhammad Feisal Abu Nil, un membre de la policia palestina de 28 anys i resident a Abu Dis, va morir el 14 de març de 2002 durant una incursió israeliana a Ramal lah. L11 dagost de 2002, uns soldats israelians van ferir a un treballador palestí en un control militar en Abu Dis, al que van disparar per trobar "sospitós" el paquet de menjar que portava. Al novembre de 2003, una jove refugiada de 23 anys anomenada Hind Suloman Shrateha, estudiant de 5è curs de Medicina la Universitat Al Quds, estava esperant un taxi quan soldats israelians van començar a llançar gas lacrimogen. Afectada duna malaltia cardíaca crònica, va requerir els serveis duna ambulància que va ser detinguda durant 30 minuts pels soldats abans que es cridés a una segona ambulància, aquesta vegada israeliana. Quan finalment va arribar a lhospital, va romandre 17 dies en coma abans de morir el 2 de desembre de 2003.

El 9 de maig de 2004, un jove de 18 anys dAbu Dis anomenat Fadi Shalan Khader Bahar va morir pels trets de la policia de fronteres israeliana. Lincident va tenir lloc quan membres daquest cos policial van obrir foc contra un grup de civils que, segons lONG israeliana BTselem, no participaven en cap enfrontament. El seu cos va romandre durant molt temps al lloc a causa dels continus trets de la policia de fronteres.

Durant lanomenada Intifada dels ganivets, que va donar començament en 2015, Mazen Hassan Ahmad Ireibah, de 35 anys, va morir el 3 de desembre de 2015 per trets de soldats israelians després dhaver disparat ell mateix a un civil i a un soldat, ferint al primer de gravetat i al segon lleument El 20 de juliol de 2017, Mohammad Lafi, de 18 anys, va morir en Abu Dis per un tret en el pit realitzat per les forces de seguretat israelianes en el context de les massives protestes contra la instal lació de detectors de metalls a les portes de la Mesquita dAl-Aqsa. Lendemà passat, un altre jove dAbu Dis moria de nou abatut durant protestes dutes a terme en la veïna Al Azariyeh. Es deia Yousif Kashur i tenia 23 anys.



                                     

2.5. Història Hipotètica capital de Palestina

Durant les negociacions de pau en el context dels Acords dOslo de 1995, Israel va proposar situar a Abu Dis la futura capital de lEstat de Palestina en substitució de Jerusalem Est, la capital oficialment proclamada pels palestins. La proximitat pel que fa la Ciutat Vella de Jerusalem amb prou feines dos quilòmetres, el fet que part de la ciutat estigui dins del terme municipal de Jerusalem i el seu enquadrament oficial dins de Cisjordània la feien una opció plausible, si bé més propera la postura israeliana que mantindria lactual Jerusalem al complet que la palestina, la qual fins i tot es va proposar canviar el nom dAbu Dis per Al Quds Jerusalem en àrab. Finalment, lassassinat de Isaac Rabin i laccés al poder de Benjamin Netanyahu, entre altres successos, van donar fi a les negociacions de pau i, avui dia, no es considera una opció viable. De fet, lany 2000, Ahmed Qurei en aquells dies ministre de comerç palestí i oriünd dAbu Dis va ordenar la construcció dun edifici parlamentari que podria albergar el Consell Legislatiu Palestí, però el projecte mai va arribar a acabar-se. El mur de separació que Israel va construir < Abu Dis transcorre a uns pocs metres de la ubicació daquest edifici.

                                     

2.6. Història Mur de separació israelià

El 13 de gener de 2004, Israel va començar a construir el mur de separació israeliana a Cisjordània. El recorregut del mur va partir Abu Dis en dos, travessant el camp de futbol de la Universitat Al-Quds, separant a unes 35 famílies del municipi i aïllant-ls de Jerusalem a lest de la línia verda, la qual cosa ha dificultat laccés als serveis de Jerusalem per als habitants dAbu Dis que manquin dun permís especial. Quan es completi la construcció del mur, la ciutat estarà envoltada per est per tres dels seus quatre costats est, nord i oest i uns 11.095 quilòmetres quadrats de la superfície municipal un 47% del total quedaran apartats del nucli urbà. A més, limitarà en gran manera lexpansió geogràfica del municipi, que es veurà obligat a créixer verticalment. LOficina de les Nacions Unides per la Coordinació dAssumptes Humanitaris afirma que el mur afecta greument a laccés a escoles, hospitals i llocs de treball dels habitants dAbu Dis. Abans de la seva construcció, es podia arribar dAbu Dis a Jerusalem en 10 minuts; una vegada aixecat el mur, es triga més duna hora a arribar.

El mur també ha permès a Israel lannexió duns 6.000 dúnams 6 quilòmetres quadrats de terra cultivable del total de 28.332 dúnums pertanyents al municipi dAbu Dis, a part dels 800 dúnams requerits per la construcció de la barrera pròpiament dita. Israel manté que el traçat del mur està dictat per motius per seguretat, no per consideracions polítiques. La Cort Internacional de Justícia va declarar en 2004 la il legalitat del mur israelià i va instar al seu total desmantellament.

                                     

2.7. Història Plets per la propietat de la terra

El Cliff Hotel propietat de la família Ayyad dAbu Dis, ha estat el centre duna disputa legal en els tribunals israelians. Els amos van realitzar una demanda per detenir lexpropiació de lhotel, construït a mitjan anys cinquanta. El cas està relacionat amb laplicació de la Llei de Propietat Absent, que permet a lEstat dIsrael expropiar les propietats daquelles persones que visquin en un país que Israel consideri com a enemic. Un dictamen del Tribunal Suprem dIsrael al febrer de 2010 es va mostrar incapaç de decidir si aquesta llei és aplicable a les propietats a Jerusalem Est que pertanyin a persones que resideixen als territoris palestins ocupats. El govern de Noruega ha mostrat obertament el seu suport la família Ayyad. En 2012 es va publicar a Noruega un llibre sobre la lluita de lamo de lhotel, Ali Ayyad, i de la seva esposa noruega per retenir la propietat del seu hotel.

                                     

3. Bibliografia

  • Palmer, E.H. The Survey of Western Palestine: Arabic and English Name Lists Collected During the Survey by Lieutenants Conder and Kitchener, R. E. Transliterated and Explained by E.H. Palmer. Committee of the Palestine Exploration Fund, 1881.
  • Schick, C. "Zur Einwohnerzahl des Bezirks Jerusalem". Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 19, 1896, pàg. 120–127.
  • Kean, James: Among the holy places ; a pilgrimage through Palestine between 1895 and 1907 T. Fisher Unwin, London, Sixth edition 1908. 1st Edition 1891,
  • Hartmann, M. "Die Ortschaftenliste des Liwa Jerusalem in dem turkeschen Staatskalender dur Syrien auf das Jahr 1288 der Flucht 1871". Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 6, 1883, pàg. 102–149.
  • Hütteroth, Wolf-Dieter; Abdulfattah, Kamal. Historical Geography of Palestine, Transjordan and Southern Syria in the Late 16th Century. Erlanger Geographische Arbeiten, Sonderband 5. Erlangen, Germany: Vorstand der Fränkischen Geographischen Gesellschaft, 1977. ISBN 3-920405-41-2.
  • Mills, E. Census of Palestine 1931. Population of Villages, Towns and Administrative Areas. Jerusalem: Government of Palestine, 1932.
  • Mortensen, Yngvil. Cliff Hotel. Familien Ayad vs. staten Israel. Norway: Forlaget Manifest, 2012.
  • Barron, J.B. Palestine: Report and General Abstracts of the Census of 1922. Government of Palestine, 1923.
  • Sharon, Moshe. Corpus Inscriptionum Arabicarum Palaestinae CIAP: A. I. BRILL, 1997. ISBN 9004108335.
  • Dauphin, Claudine. La Palestine byzantine, Peuplement et Populations en francès. III: Catalogue. Oxford: Archeopress, 1998. ISBN 0-860549-05-4.
  • Hadawi, S. Village Statistics of 1945: A Classification of Land and Area ownership in Palestine. Palestine Liberation Organization Research Centre, 1970.
  • Conder, Claude Reignier; Kitchener, H.H. The Survey of Western Palestine: Memoirs of the Topography, Orography, Hydrography, and Archaeology. 3. Londres: Committee of the Palestine Exploration Fund, 1883.
  • Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Government of Palestine, 1945.
  • Guérin, V. Description Géographique Historique et Archéologique de la Palestine en francès. 2: Samarie, pt. 1. París: LImprimerie Nationale, 1874.
  • Socin, A. "Alphabetisches Verzeichniss von Ortschaften des Paschalik Jerusalem". Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 2, 1879, pàg. 135–163.
  • Robinson, E.; Smith, E. Biblical Researches in Palestine, Mount Sinai and Arabia Petraea: A Journal of Travels in the year 1838. 3. Boston: Crocker & Brewster, 1841.


                                     

4. Enllaços externs

  • Welcome To Abu Dis
  • Development Priorities and Needs in Abu Dis, ARIJ
  • Abu Did arial photo Locality, ARIJ
  • Al Quds University
  • Abu Dis Town Fact Sheet, Applied Research Institute–Jerusalem ARIJ
  • Abu Dis Town Profile, ARIJ
  • Official site Arxivat 2017-07-08 a Wayback Machine.
  • Survey of Western Palestine, Map 17: IAA, Wikimedia commons
                                     
  • Camp de Shu fat, Silwan, Sur Baher, Umm Tuba, Wadi Al - Joz Jerusalem J2: Abu Dis Al - Eizariya, Al - Jib, Al - Judeira, Al - Qubeiba, Al - Ram, As - Sawahira ash - Sharqiya
  • de residents a un lloc adjacent a un abocador municipal de Jerusalem a Abu Dis Al llarg de la dècada de 1990 hi havia 100 - 120 ordres judicials o militars
  • Abu - Yahya Abu - Bakr I aix - Xahid en àrab: أبو يحيى أبو بكر الشهيد, Abū Yaḥyà Abū Bakr ax - Xahīd fou emir hàfsida de Tunis durant disset dies el 1309.
  • d Abu Faris ben Ibrahim I, de nom Abu Yahya Abu Bakr I al - Shahid fou proclamat pels xeics almohades de Tunis. Disset dies va trigar Abul Baka a eliminar
  • L abua és un idioma del grup atlàntic de la família nígerocongolesa parlada a Nigèria. ISO DIS 639 - 3: abn Es parla a les àrees locals de Degema i Ahoada
  • part a la cursa: disset WorldTeams i tres equips continentals professionals. Valverde lidera al Movistar para seguir la racha en Abu Dhabi As, 19 - 02 - 2018
  • Abu - Marwan Abd - al - Màlik ibn Abi - l - Alà Zuhr ibn Abd - al - Màlik ibn Muhàmmad ibn Marwan ibn Zuhr al - Ixbilí al - Iyadí en àrab: أبو مروان عبد الملك بن زهر بن
  • Cisjordània ocupada: Jericó, Betlem, Jenin, Nablús, Tulkarem, Hebron, Abu Dis Tarkumia, i a l encreuament de la porta d Efraïm. En 2014, el ministeri
  • Al - Daghmah, M ssabih, Abu Yousef, Abu Mustafa, Abu Tair, Abu Dagga, Abu Tabash, Abu Draz, Abu Mutlaq, Abu Hamed, Abu subha i Abu Amer. El lloc de la ciutat
  • d Alfons VIII de Castella i les de l Imperi almohade d Abu - Yússuf Yaqub al - Mansur, comandades per Abu - Yahya ibn Abi - Hafs. La batalla acabà amb la victòria
  • un Estat de Palestina amb capital a Jerusalem Est més concretament, a Abu Dis va portar a l establiment de diverses sucursals bancàries. L any 2000
  • Khorasan, Abu - Múslim, es va declarar partidari d al - Mansur i Abd - Al lah va marxar contra ell abans de partir, Abd - Al lah va manar assassinar disset mil khurassànides

Users also searched:

...