Back

ⓘ Al-Eizariya




Al-Eizariya
                                     

ⓘ Al-Eizariya

Al-Eizariya o al-Azariya - en àrab العيزرية, al-ʿAyzariyya, literalment "lloc de Llàtzer" - a vegades coneguda amb el seu nom bíblic de Betània, és una ciutat palestina de la governació de Jerusalem, a Cisjordània. Es troba la banda sud-oriental del Mont de les Oliveres, a 3 kilòmetres de Jerusalem. Segons lOficina Central Palestina dEstadístiques tenia una població de 20.582 habitants el 2016. La tradició identifica la ciutat amb el poblat bíblic de Betània. De fet, el nom al-Azariyeh fa referència la figura de Llàtzer de Betània, que segons lEvangeli de Joan va ser ressuscitat per Jesús. El lloc on suposadament va tenir lloc el miracle, conegut com la Tomba de Llàtzer, és una tradicional destinació de pelegrinatge.

                                     

1.1. Historia Les Croades

Els Croats van anomenar el-Azariyeh pel seu nom bíblic de Bàtania. En 1138, el rei Folc i la reina Melisenda de Jerusalem van adquirir el poble al Patriarca Llatí de Jerusalem a canvi dunes terres prop dHebron. La reina va fundar un gran convent benedictí dedicat a les santes Marta i Maria prop de la Tomba de Llàtzer. La germana de Melisenda, Ioveta, va ser una de les seves primeres abadesses i va passar a conèixer-se des de llavors com "Ioveta de Betània". Melisenda hi va morir en 1163, mentre que la seva fillastra Sibil la dAnjou també va morir allí en 1165. Una néta de Melisenda anomenada també Sibil la,que hauria de convertir-se en reina de Jerusalem, va ser criada en labadia. Després de la caiguda de Jerusalem en 1187, les monges del convent van marxar a lexili. Sembla que el poble va romandre abandonat des de llavors, encara que un viatger en 1347 va deixar constància duns monjos grecs ortodoxos que assistien la capella de la tomba.

Yaqut al-Hamawí la va descriure a principis del segle xiii com "un poblat proper a Jerusalem. Aquí està la tomba de lAtzar Llàtzer, a qui Issa Jesús va portar la vida després de mort."

                                     

1.2. Historia Època mameluca

En la dècada de 1480, durant el domini mameluc de Palestina, Felix Fabri va visitar i va descriure diferents parts del llogaret, inclosa una "casa i magatzem" de Maria Magdalena, la casa de Marta, lesglésia del sepulcre de Llàtzer i la casa de Simó el leprós. Va descriure el llogaret com "ben poblat" i als seus habitants com sarraïns.

                                     

1.3. Historia Època otomana

En 1517, tant al-Azariyeh com la resta de Palestina van passar a formar part de lImperi Otomà, i en 1596 apareixia en els registres dimpostos com Ayzariyya, situada la nàhiya de Jabal Quds, al liwà dal-Quds. La població era de 67 llars, totes musulmanes, que pagaven un total de 14.000 akçe anuals en impostos pel blat, lordi, els vinyers i els arbres fruiters, ingressos ocasionals, cabres i ruscs.

Els otomans van construir-hi la Mesquita al-Uzair i la van nomenar en honor a Llàtzer, que és venerat tant per cristians com per musulmans. Durant els següents 100 anys els cristians van tenir permès acudir-hi a resar, però la pràctica no agradava a les autoritats de les esglésies cristianes, que preferien que els partidaris de cada credo romanguessin separats.

En 1838 Edward Robinson va visitar i va descriure el llogaret com a poble pobre dunes 20 famílies. També va dir dell que era un llogaret musulmà situat la regió d el-Wadiyeh, a lest de Jerusalem.

En 1870, lexplorador francès Victor Guérin va visitar el poble. Socin va apuntar que un llistat oficial de localitats otomanes daquest mateix any mostrava que al-Azariyeh tenia una població de 113 habitants amb un total de 36 cases, encara que aquesta xifra incloïa solament als homes. Hartmann va anotar que al-Azariya tenia 35 cases.

El Survey of Western Palestina de la Palestine Exploration Fund la va descriure denominant-la El Aziriyeh com un poble en el vessant dun pujol, amb un barranc que recorre el seu extrem oriental. Les cases estaven construïdes amb pedra. Al poble sobresortien les restes dun edifici creuat. Una mesquita amb una cúpula blanca havia estat construïda sobre el que, segons la tradició, era la tomba de Llàtzer. Una segona mesquita més petita es trobava al sud del llogaret i estava dedicada al xeic Ahmed.

Al voltant de 1890, Khalil Aburish, els avantpassats de la qual havien estat nomenats oficialment "guardians del sagrat lloc de descans de Llàtzer," van començar a promoure la imatge del-Azariyeh com a destinació turística o de pelegrinatge.

En 1896 sestimava que la població d El-azarije era daproximadament 315 persones.

Al començament del segle xx, uns visitants van comptar 40 cases familiars al poble. En 1917 hi havia aproximadament 400 habitants.



                                     

1.4. Historia Mandat britànic de Palestina

En el cens de 1922, dut a terme per les autoritats del Mandat britànic de Palestina, el poble tenia una població de 506 musulmans i 9 cristians, dels quals 2 eren ortodoxos i 7 catòlics. En el cens de 1931, la població havia augmentat fins als 726 habitants, 715 dells musulmans i 11 cristians, que vivien en 152 cases. El recompte total de població incloïa als monjos dun convent grec.

Segons un estudi oficial de terra i població, la població havia tornat a créixer en 1945 fins als 1.060 habitants, 1.040 musulmans i 20 cristians, mentre que la superfície municipal era d11.179 dúnams 11.17 kilòmetres quadrats. Daquests, 43 dúnams estaven qualificats com a plantacions i terra de regadiu, 3.359 estaven dedicats al cultiu de cereals i 102 dúnams estaven classificats com a sòl urbà.

                                     

1.5. Historia Ocupació jordana

En finalitzar la guerra araboisraeliana de 1948, al-Azariyeh i la resta de Cisjordània van passar a estar sota un règim docupació jordana.

                                     

1.6. Historia Ocupació israeliana

Després de la victòria israeliana en la Guerra dels Sis Dies de 1967, Israel va ocupar militarment Cisjordània inclosa al-Azariyeh, Jerusalem Est, els Alts del Golan, la Franja de Gaza i la Península del Sinaí. Encara que aquesta última va ser retornada a Egipte com a conseqüència dels Acords de Pau de Camp David de 1978, la resta de territoris segueixen estant considerats actualment com "territoris ocupats" per la comunitat internacional. Poc després de la conclusió daquesta guerra, les terres a lest del poble van ser declarades "zona militar tancada", separant als jornalers palestins dels seus camps de llenties i blat situats en els pujols on posteriorment es construiria lassentament israelià de Maale Adumim, il legal segons el dret internacional.

Avui dia, la ciutat es troba seriosament superpoblada a causa del ràpid creixement de la població i a labsència dun pla dexpansió. Gran part de la terres que produïen figues, ametlles, olives i garrofes han estat confiscades o aïllades del poble per les autoritats israelianes, o han estat absorbides per làrea urbanitzada dAl-Azariyeh.

Molts dels seus habitants originals viuen ara a Jordània, els Estats Units i en els estats àrabs del Golf Pèrsic. Durant un breu període, la possibilitat que existís un Estat de Palestina amb capital a Jerusalem Est més concretament, a Abu Dis va portar a lestabliment de diverses sucursals bancàries. Lany 2000, entorn de la quarta part de la seva població, unes 16.000 persones, tenien carnets didentitat israelians.

Després del Cim de Taba de 2001, al-Azariyeh, que sobresurt al sud de lautovia entre Jerusalem i lassentament de Maale Adumim, va ser inclosa la denominada Zona B, que segons els Acords dOslo està sota control administratiu palestí i control militar israelià.

El 2004, Israel va construir el seu mur de separació a través del carrer principal del-Azariyeh, destruint el pròsper comerç de les tendes situades, que eren freqüentades per clients tant àrabs com jueus.

El 26 dagost de 2015, forces israelianes van demolir 2 cases i 7 tendes dAl Azariyeh sota el pretext que estaven construïdes sense permís. Es dóna la circumstància que es trobaven en terrenys que Israel havia expropiat per la construcció del seu mur de separació. Als seus propietaris no els van donar avís previ ni possibilitat de treure les seves pertinences abans de les demolicions. Amb prou feines dos mesos després, Mutaz Atallah Qassem, un jove de 22 anys de la localitat dAl Azariyeh, va morir abatut per una soldat israeliana el 21 doctubre de 2015 prop de lassentament israelià dAdam, en la Cisjordània ocupada, poc després dapunyalar i deixar en estat crític a una altra soldat en el context de la denominada Intifada dels ganivets. Un altre jove de 23 anys, Bahaa Imad Samir al-Hirbawi, va morir abatut per soldats israelians el 20 de juny de 2017 en un lloc de control proper; els soldats van adduir que havia corregut cap a ells amb un ganivet la mà. El 22 de juliol de 2017, un jove de 23 anys de la veïna localitat de Abu Dis anomenat Yousif Kashur va morir en al Azariyeh abatut per forces israelianes en el context dels disturbis generats per la instal lació de detectors de metall en la Mesquita dAl Aqsa.



                                     

2. Arqueologia

Una sèrie dexcavacions arqueològiques dirigides pel Pare Sylvester J. Saller entre 1949 i 1953 per la Custòdia de Terra Santa van treure la llum detalls dels centres doració cristians erigits prop de la tomba. Es van descobrir quatre esglésies superposades una sobre laltra a lest de la tomba de Llàtzer, la més antiga datada al segle IV o V. També es van desenterrar tombes excavades en la roca, restes de cases, premses de vi, cisternes i sitges. Les restes de ceràmica trobats shan datat en els períodes persa i hel lenístic. També sestan duent a terme excavacions en un jaciment just darrere de la Casa de Marta i María.

                                     

3. Llocs dinterès

La Tomba de Llàtzer a al-Azariyeh és un lloc tradicional de pelegrinatge. La tomba és el lloc on, segons les tradicions cristiana i musulmana, Jesús va ressuscitar Llàtzer de Betània dacord amb lEvangeli de Joan. Lassociació del miracle amb aquest lloc, sagrat tant per a lIslam com per al Cristianisme, data com menys del segle III. La Enciclopèdia Catòlica de 1913 afirma que "és pràcticament segur que el poble actual es va formar al voltant de la tomba tradicional de Llàtzer, que es troba en una cova dins del poble. La identificació daquesta cova com la tomba de Llàtzer és merament una possibilitat; manca duna forta autoritat intrínseca o extrínseca."

Al llarg dels segles hi ha hagut diverses esglésies cristianes a al-Azariyeh. El primer esment duna església és la fi del segle iv, encara que tant Eusebi de Cesàrea com el pelegrí de Bordeus esmenten la tomba. Lany 390, Sant Jeroni escriu sobre una església dedicada a Sant Llàtzer anomenada el Lazarium. La pelegrina Egèria va fer un esment similar lany 410. Els jardins actuals contenen les restes dun mosaic de lesglésia del segle iv.

El convent benedictí construït pels croats en 1143 va ser abandonat després de la caiguda de Jerusalem en 1187, quedant en ruïnes amb lúnica excepció de la tomba i la volta de canó. Cap a 1384 ja existia una mesquita senzilla al poble. Al segle xvi, els otomans van construir una mesquita més gran, anomenada al-Uzair en honor del sant patró de la ciutat, Llàtzer de Betània, que ha romàs sobre la tomba des de llavors. Lesglésia catòlica adjacent de Sant Llàtzer, construïda entre 1952 i 1955 sota els auspicis de lOrde Franciscana, es va construir sobre les restes dunes altres molt més antigues. En 1965 es va construir una església ortodoxa a loest de la tomba.

Avui dia es pot accedir a lentrada de la tomba des del carrer, pujant uns graons desiguals excavats en la roca. Una descripció realitzada en 1896 parlava de vint-i-quatre graons des del llavors modern carrer, que portaven a una cambra quadrada que feia de lloc doració, des de la qual una nova escala descendia fins a una cambra inferior considerada la tomba de Llàtzer. Aquesta mateixa descripció és aplicable en lactualitat.

La casa de Simó el leprós, on Jesús va sopar una setmana abans de la seva resurrecció, és coneguda pels vilatans com la Torre de Llàtzer i es manté gràcies als fons de lEsglésia Ortodoxa.

                                     

4. Bibliografia

  • Hartmann, M. "Die Ortschaftenliste des Liwa Jerusalem in dem türkischen Staatskalender für Syrien auf das Jahr 1288 der Flucht 1871". Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 6, 1883, pàg. 102–149.
  • Robinson, E.; Smith, E. Biblical Researches in Palestine, Mount Sinai and Arabia Petraea: A Journal of Travels in the year 1838. 2. Boston: Crocker & Brewster, 1841.
  • Pringle, Denys. The Churches of the Crusader Kingdom of Jerusalem: Volume I A-K excluding Acre and Jerusalem. Cambridge University Press, 1993. ISBN 0 521 39036 2. p. 122 ff.
  • Vogüé, de, M. Les églises de la Terre Sainte, 1860. pp. 335-338
  • Hütteroth, Wolf-Dieter; Abdulfattah, Kamal. Historical Geography of Palestine, Transjordan and Southern Syria in the Late 16th Century. Erlanger Geographische Arbeiten, Sonderband 5. Erlangen, Germany: Vorstand der Fränkischen Geographischen Gesellschaft, 1977. ISBN 3-920405-41-2.
  • Aburish, S. Children of Bethany: the story of a Palestinian family. I.B.Tauris, 1988. ISBN 978-1-85043-109-1.
  • Palmer, E.H. The Survey of Western Palestine: Arabic and English Name Lists Collected During the Survey by Lieutenants Conder and Kitchener, R. E. Transliterated and Explained by E.H. Palmer. Committee of the Palestine Exploration Fund, 1881.
  • Socin, A. "Alphabetisches Verzeichniss von Ortschaften des Paschalik Jerusalem". Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 2, 1879, pàg. 135–163.
  • Fabri, F. Felix Fabri circa 1480–1483 A.D. vol II, part I. Palestine Pilgrims Text Society, 1893.
  • Shahin, Mariam. Palestine: A Guide. Interlink Books, 2005, p. 332. ISBN 1-56656-557-X.
  • Mills, E. Census of Palestine 1931. Population of Villages, Towns and Administrative Areas. Jerusalem: Government of Palestine, 1932.
  • Schick, C. "Zur Einwohnerzahl des Bezirks Jerusalem". Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 19, 1896, pàg. 120–127.
  • Hadawi, S. Village Statistics of 1945: A Classification of Land and Area ownership in Palestine. Palestine Liberation Organization Research Center, 1970.
  • Conder, Claude Reignier; Kitchener, H.H. The Survey of Western Palestine: Memoirs of the Topography, Orography, Hydrography, and Archaeology. 3. Londres: Committee of the Palestine Exploration Fund, 1883.
  • Barron, J.B. Palestine: Report and General Abstracts of the Census of 1922. Government of Palestine, 1923.
  • Le Strange, G. Palestine Under the Moslems: A Description of Syria and the Holy Land from A.D. 650 to 1500. Committee of the Palestine Exploration Fund, 1890.
  • Dauphin, Claudine. La Palestine byzantine, Peuplement et Populations en francès. III: Catalogue. Oxford: Archeopress, 1998. ISBN 0-860549-05-4.
  • Jerome. The pilgrimage of the holy Paula. Palestine Pilgrims Text Society, 1887. see p. 11
  • Guérin, V. Description Géographique Historique et Archéologique de la Palestine en francès. 2: Samarie, pt. 1. París: LImprimerie Nationale, 1874.
  • Maundrell, H. A journey from Aleppo to Jerusalem at Easter, A.D. 1697. Oxford: Printed at the Theater, 1703. pp. 77 -78
  • Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Government of Palestine, 1945.
  • Robinson, E.; Smith, E. Biblical Researches in Palestine, Mount Sinai and Arabia Petraea: A Journal of Travels in the year 1838. 3. Boston: Crocker & Brewster, 1841.
  • Saller, Sylvester John. Excavations at Bethany 1949-1953. Franciscan Printing Press, 1982.
                                     

5. Enllaços externs

  • Survey of Western Palestine, Map 17: IAA, Wikimedia commons
  • Border Crossing: Al Azzariyah 2005
  • Locality Development Priorities and Needs in El Eizariya, ARIJ
  • El Eizariya including Al Ka’abina Town Profile, Applied Research Institute - Jerusalem ARIJ
  • Aerial photo, ARIJ
  • Al-Eizariya, Welcome to Palestine
  • Welcome To Bethany
                                     
  • Baher, Umm Tuba, Wadi Al - Joz Jerusalem J2: Abu Dis, Al - Eizariya Al - Jib, Al - Judeira, Al - Qubeiba, Al - Ram, As - Sawahira ash - Sharqiya, Anata, An - Nabi Samwil
  • població de 843 habitants el 2016. Està situada a la vora d un vessant fora al - Eizariya i a 300 m del terme municipal de Jerusalem. Està situat a l Àrea C de
  • ho creu, però W.F. Albright va sostenir que Ananià és el llogaret d al - Eizariya a Jerusalem Est. Guerin també va escriure que de vegades es deia Bayt Anina
  • Al - Ram, oficialment Ar Ram & Dahiyat al Bar - en àrab الر ام, ar - Rām - és una ciutat palestina de la governació de Jerusalem, a Cisjordània, situada 8, 1
  • Al - Bireh, al - Birah, o el - Bira - en àrab البيرة, al - Bīra - també coneguda històricament com a Castrum Mahomeria, Magna Mahomeria, Mahomeria Major, Birra o
  • Al - Yamun - en àrab اليامون, al - Yāmūn - és un municipi palestí de la governació de Jenin, a Cisjordània, al nord de la vall del Jordà, 9 kilòmetres a l oest
  • segurament la principal i capital de la Pentàpolis o cinc ciutats estats aliades les altres foren Ascaló, Ecron o Akkaron, Asdod o Azotus, i Gath i llavors
  • la Franja de Gaza i a tota Palestina és Gaza i la major ciutat palestina al Cisjordània és Hebron. Algunes ciutats formen aglomeracions amb altres pobles
  • Al - Jib - en àrab الجيب, al - Jīb - és una vila palestina de la governació de Jerusalem, a Cisjordània, situada 10 kilòmetres al nord - oest de Jerusalem a la

Users also searched:

...