Back

ⓘ Prefectura Autònoma Tibetana i Qiang d'Aba




Prefectura Autònoma Tibetana i Qiang dAba
                                     

ⓘ Prefectura Autònoma Tibetana i Qiang dAba

La Prefectura Autònoma Tibetana i Qiang dAba, o Ngawa, és una prefectura autònoma de la província de Sichuan. Té una extensió de 83.201 km² i una població de. 919.987 habitants.

                                     

1. Situació geogràfica

La Prefectura dAba està situada al nord-oest de la província de Sichuan, a prop de la plana de Chengdu. Fa frontera amb la província de Gansu al nord i nord-est, i amb la província de Qinghai al nord-oest. Està situada al marge sud-est de laltiplà del Tibet, i constitueix lextrem nord de la serralada de muntanyes del nord-oest de Sichuan. El sud-est de la prefectura és làrea de la vall alpina, la part central és làrea de Shanyuan, i el nord-oest és laltiplà. En el seu territori neixen i transcorren els principals afluents de la conca alta del riu Iang-Tsé, que són el riu Min i el Dadu. El riu Dadu travessa tot el territori dAba. També el riu Groc travessa una part del territori dAba, en el curs superior.

                                     

2. Administració i societat

La prefectura es divideix en 13 xians: Barkam, Heishui, Jinchuan, Xiao Jin, Aba, Zamtang, Zoige, Wenchuan, Li, Mao, Songpan, Jiuzhaigou i Hongyuan; que al mateix temps es reparteixen en 219 municipis 51 ciutats i 168 pobles, i 1354 entitats de població o llogarets.

la fi de 2015 hi havia registrada una població total de 914.106 persones, de les quals la població agrícola era de 710.565 persones, i la població no agrícola de 203.541 persones. Pel que fa a les ètnies, el 58.1% són tibetans, el 20.6% dètnia han, el 18.6% de Qiang, 3.2% de musulmans, i el 0.2% daltres nacionalitats.

La prefectura alberga limportant monestir budista de Kirti, amb més de 2.500 monjos, el qual ha estat escenari de forts enfrontaments entre lexèrcit enviat pel govern xinès i els monjos que protesten per locupació del Tibet per part de la Xina popular.

                                     

3. Economia i recursos

El turisme, lenergia hidràulica, la biologia i els recursos minerals són les principals fonts de la seva economia. La Reserva natural nacional Wolong, hàbitat del Panda gegant, i la cultura budista i tibetana atreuen cada vegada més turistes, tant xinesos com forans. Les reserves daigua tenen capacitat per generar 14 milions de quilowatts. Hi ha grans extensions de pastures naturals de qualitat que nodreixen nombrosos ramats de bestiar. Daltra banda, shi recullen anualment 85.000 tones dherbes medicinals silvestres de 1.900 tipus diferents, entre les quals destaquen la fritil lària, el teix, lastràgal, Rhodiola, Codonopsis, Notopterygium, Genciana, ruibarbre i altres. També posseeix recursos minerals que inclouen or, liti, granit, marbre, pedra calcària, ciment, torba, aigua mineral, i aigües termals.

Users also searched:

...