Back

ⓘ Gaza




Gaza
                                     

ⓘ Gaza

Gaza - en àrab غَزَّة, Ḡazza ; en hebreu עזה, Azzah - és una ciutat de Palestina que dóna nom a una de les dues parts en què estan dividits els territoris palestins i capital daquesta zona. Entre les infraestructures destruïdes cal esmentar laeroport internacional i la central elèctrica. La seva població actual és dunes quatre-centes mil persones i la superfície de la ciutat és de 45 km². Té un clima suau mediterrani amb una mitjana de 20.3 °C amb puntes a lestiu de 32 °C i a lhivern de 6 °C; plou a lentorn de 400 mm lany com a màxim i té vents del sud-oest que arriben fins al 60 km/h.

                                     

1. Barris

Es divideix en 11 barris o suburbis:

  • Port Vell de Gaza
  • Shujaeya
  • Al-Tuffah
  • Al-Remal
  • Al-Sabra
  • Al-Sheikh Ejleen
  • Sheikh Radwan
  • Al-Daraj
  • Zaytoon
  • Turó dAl-Montar
  • Al-Nassr
                                     

2. Història

El significat de la paraula Gaza és incert; és possible que derivi de la paraula hebrea Azzāh "fort"; el nom ja sesmenta a registres egipcis on apareix transcrit com q-ḍ-t o g-ḍ--t. Les tauletes de Tell al-Amarna lesmenten com a Qazati i els registres babilonis lanomenen Hazatu. Els grecs li van dir Γάζα.

Larqueologia demostra que els cananeus es van establir la regió vers el 3000 aC. La primera menció de la ciutat és del regnat del faraó Tuthmosis III segle xv aC quan fou ocupada pels egipcis. Vers el 1200 aC fou ocupada pels filisteus i fou una de les principals ciutats daquest poble, segurament la principal i capital de la Pentàpolis o cinc ciutats estats aliades, i llavors era a uns 2 o 3 km de la costa i tenia una forta muralla; Samsó, per escapar-se dels filisteus va trencar les portes de la ciutat i es va refugiar a les muntanyes veïnes; després presoner i cec, va fer caure el temple de Dagon una de les deïtats de la zona dorigen assiri, però no especifica de Gaza sobre si mateix i sobre els seus capturadors.

En temps del rei Salomó es creu que la ciutat pagava tribut al rei dIsrael; vers el 734 aC, Teglatfalassar III esmenta entre els seus vassalls o tributaris a Hanunu, rei de Gaza, que shavia unit a Rezin i Phacee Acaz, reis dAram o Damasc i Judà, respectivament, en contra dAssíria. En acostar-se lexèrcit assiri, Hanunu va fugir a Egipte i la ciutat fou ocupada i saquejada pels assiris, però quan en van sortir, Hanunu va tornar i va recuperar el poder, i el 720 aC va lluitar amb el faraó Shabaka dEgipte contra els assiris la batalla de Ràfia, en què els assiris van obtenir la victòria i Hanunu fou fet presoner. També Israel esdevingué tributària dAssíria vers el 730 aC.

No massa més tard, sota el rei de Juda Ezequies 715 aC-687 aC Josefus diu que els jueus van conquerir Gaza, i els seus habitants foren forçats a unir-se la rebel lió del rei jueu contra Assíria; però els assiris van retornar i van obligar a Gaza a sotmetres. Assarhaddon i Assurbanipal esmenten entre els seus tributaris a Tsilbel Sillibel o Tzili-Baal, rei de Gaza.

Quan limperi assiri fou destruït Gaza fou capturada pel faraó Necó II, al qual va pagar tribut vers 609 aC a 604 aC. Aquest, però, fou derrotat pels babilonis de Nabucodonosor a Karkemish i els babilonis van imposar un tribut la ciutat 604 aC, especialment onerós en temps del rei Nabònides en què es va construir el gran temple de Sin a Harran. Limperi babiloni es va enfonsar el 539 aC i la ciutat va romandre independent fins al 525 aC, quan Cambises II de Pèrsia, en la seva expedició a Egipte, la va assetjar i la va obligar a sotmetres. Sota els perses va gaudir de gran prosperitat.

El 332 aC fou atacada pels macedonis i defensada per un cos dàrabs mercenaris dirigits per leunuc Batis Josefus lanomena Babemeses que va rebutjar als atacants i els macedonis van confessar que no podien fer res contra unes muralles tan grans i fortes. Alexandre el gran va ordenar construir muntanyes darena la part sud, la més vulnerable, on es van instal lar màquines dassalt que foren incendiades pels defensors, i altra vegada els macedonis es van haver de retirar. Alexandre va assumir el setge de Gaza en persona i va resultar ferit en un combat menor. Mentre es recuperava foren enviades al campament macedoni les màquines de setge usades a Tir i es va construir un turonet de 250 m i una amplada duns 400 m; amb tot això es va poder expulsar als defensors de la muralla cap la segona línia i es va poder fer un forat al tercer assalt i entrar la ciutat. Els defensors encara van resistir heroicament fins que van morir tots, i les dones i nens foren convertits en esclaus. En total, el setge va durar uns tres mesos. La ciutat fou repoblada amb ciutadans de ciutats veïnes que shavien sotmès i una guarnició macedònia va quedar la ciutat. Estrabó diu que la ciutat fou destruïda, però això no es pot prendre en sentit literal i definitiu, perquè pocs anys després la ciutat és esmentada i continuava existint. Segons Diodor de Sicília la ciutat fou repoblada amb grecs cosa que confirmen Curtius i Arrià.

la mort dAlexandre va fer part del regne egipci dels Ptolomeus o Làgides 320 aC. Una batalla es va lliurar la rodalia entre Ptolemeu I Sòter i Demetri Poliorcetes que shavia fet amo de la ciutat el 315 en la qual aquest darrer fou derrotat i va perdre cinc mil homes i vuit mil van quedar presoners i la ciutat va quedar en mans dels egipcis 312. El 306 aC Antígon i el seu fill la van recuperar però Ptolemeu la va ocupar altre cop el 302 aC. A les guerres en Ptolemeu IV Filopator i Antíoc III el gran fou ocupada pel selèucida 219 aC, que la va utilitzar com a base per la invasió dEgipte però que la va evacuar després de la seva derrota a Ràfia 217 aC. No massa més tard el 198 aC, Antíoc III va derrotar els egipcis però la ciutat va romandre lleial als Ptolomeus i fou destruïda pel rei selèucida. La seva victòria sobre els egipcis el 216 aC va assegurar el domini dAntíoc.

Vers el 143 aC fou atacada per lasmoneu Jònatan germà de Judes el macabeu amb un llarg setge vers 145 aC a 143 aC, els suburbis foren cremats i la ciutat va haver dentregar ostatges. Durant el període que va seguir la rodalia fou poblada de jueus suposadament els habitants "idolatres" foren expulsats i la ciutat, que era una ciutat emmurallada molt forta, va conservar lautonomia. Alexandre Janeu la va assetjar durant tot lany 98 aC; el setge fou inútil i va durar 12 mesos, però finalment li fou entregada per una traïció. Molts habitants foren executats i la ciutat destruïda, però fou reconstruïda, almenys parcialment, segurament abans de la conquesta romana.

El 63 aC va passar a Roma i el 28 doctubre del 61 aC la va visitar Gneu Pompeu i vers lany 55 aC el governador Aulus Gabinius va expulsar als jueus de la ciutat i probablement la va repoblar amb més grecs, suposadament colons cretencs.

El 37 aC fou donada per Marc Antoni a Cleòpatra junt amb tota la costa mediterrània fins a Fenícia; el 30 aC fou separada dEgipte i inclosa per August en el regne del seu amic Herodes el gran, antic governador de Galilea que havia romàs lleial durant la invasió dels parts i havia estat partidari seu. Aquest la va reedificar i embellir, i la seva mort el 4 aC no fou inclosa en els dominis del seu fill Arquelau. Asmoneu, i Estrabó ho atribueix al fet que era una ciutat grega, per la qual cosa va passar la província de Síria. Una sèrie de monedes, alguna dabans de limperi però la majoria dèpoca imperial, mostren el signe de la ciutat, un cap de dona i els déus grecs Zeus, Artemisa, Apol lo i Hèrcules, el que demostra que era una ciutat grega, com també assegura Josefus daltra banda a les monedes de les ciutats no gregues de la costa apareix la deïtat local principal, Astarte. A les monedes la ciutat és qualificada dautònoma i alguna esmenta un senat de 500 membres, i era considerada ciutat sagrada i amb privilegi dasil; alguna inscripció també té referències a Creta. En aquella època hi havia un temple important, el de Mama equivalent al crètic Jove, que després fou una església cristiana.

El 66 fou atacada i saquejada pels jueus revoltats, però els romans la van recuperar ràpidament. El 119 Adrià va vendre els captius jueus a un mercat organitzat a Gaza, mercat que va subsistir per alguns segles i fou conegut com la Fira dAdrià.

Va romandre en mans de lImperi Romà però com a ciutat grega el paganisme va predominar i els cristianisme no es va poder introduir. Sant Silvà és considerat el primer bisbe, i va patir martiri el 310 a les mines de Phaeno; el va succeir Asclepas, que va assistir al concili de Nicea el 325, i que era contrari als arians. Constantí el Gran va imposar el cristianisme, però al no obtenir suport a Gaza en va separar el port de la ciutat, que fou pujat al rang de ciutat i separat de Gaza amb dret a bisbes propis; quan Julià lApòstata va retornar el port a Gaza, el dret a bisbe propi es va mantenir, i entre els bisbes principals cal esmentar a Pere liber un asceta monofisita i Sant Cosme. El cristianisme no arrelava i sota lemperador Julià els germans Eusebius, Nestabos i Zeno foren morts per la multitud pagana, i Sant Hilarió, nascut la rodalia al llogaret de Thabatha es va haver descapar a Sicília. Fins al 393 Sant Irenió no va poder construir una església la ciutat. Més tard foren bisbes Aeneas, i seguidament Sant Porfiri 395-420, que va fer tancar els temples pagans amb una ordre imperial 400 i va imposar la ciutat la voluntat dels 200 cristians. A Gaza només va romandre el temple de Marneion Zeus Marnas, que havia substituït al de Dagon però el poble seguia essent pagà; un altre ordre imperial 402 va permetre a Porfiri enderrocar els temples el que es va fer el maig del 402: vuit temples foren destruïts i els ídols i objectes pagans foren buscats casa per casa; a les ruïnes del Marneion es va erigir una església coneguda per Eudoxiana per haver-la pagat lemperadriu Eudòxia que fou consagrada el 14 dabril del 407.

Durant els segles V i VI, sota domini romà dOrient, fou seu duna famosa escola de retòrics cristians; va florir el monacat i molts religiosos locals van arribar a sants: ; els monjos monofisites també van treballar la rodalia. A partir del 500, van tornar els jueus, com sha comprovat per larqueologia al descobrir-se les restes de la sinagoga, construïda de nou vers una data propera al 500.

El 637 fou ocupada pels àrabs dirigits pel general Amr, després dun setge en què els jueus van ajudar els romans dOrient. LEudoxiana es va convertir en mesquita. La guarnició romana dOrient de la ciutat, formada per 60 homes dirigits per Cal línic, va refusar apostatar i foren portats a Eleutheròpolis i Jerusalem on foren executats. La ciutat fou el lloc on suposadament fou enterrat lavi de Mahoma, Hashim Ben Abid Manaf, que va morir la ciutat durant un viatge a finals del segle vi. La tomba de lavi del profeta va esdevenir aviat la mesquita de Nebi Hashim.

A partir del segle ix la ciutat fou dependent en general de les diverses dinasties egípcies, destacant el fatimites, els aiúbides i els mamelucs. El segle X és descrita com a ciutat important sota els fatimites, amb una gran mesquita.

Vers el 1100 va ser ocupada pels croats, que la van trobar en runes i la van restaurar. Balduí III de Jerusalem i va construir una fortalesa el 1149, que fou encarregada als templers. El 1170 fou saquejada per soldats de Saladí, però no la van poder mantenir; finalment els croats la van evacuar el 1187. La principal edificació dels croats, la catedral de Sant Joan Baptista, va esdevenir la mesquita Djamia al-Kebir. Fou recuperada per Ricard Cor de Lleó i els croats la van conservar fins al 1229. El 1224 els aiúbides foren derrotats a Gaza pels soldats del Khwarizmshah. El 1239 els croats van ser derrotats a Gaza i altre cop el 1244. El 1299 fou ocupada pels mongols de Pèrsia que van estar per la zona fins al 1303. Sota domini mameluc fou cap dun districte dependent de la província de Damasc encara que algunes vegades fou província independent.

El 1516 fou ocupada pels otomans. Llavors va córrer el rumor duna gran victòria dels mamelucs i els habitants van massacrar la guarnició turca. Els otomans van tornar i van exercir sagnants represàlies. No obstant això, entre 1525 i 1550 va més que doblar el nombre dhabitants de mil a més de dos mil famílies. Vers el 1660 es va iniciar una dinastia de governadors paixes entre els quals destacà Husayn Pasha, que van aconseguir aturar les incursions del beduïns i mantenir bones relacions amb europeus i cristians. Així a partir del 1516 fou domini dels otomans i la van mantenir excepte per un breu període docupació francesa 1799, quan Napoleó Bonaparte va obtenir una notable victòria la seva rodalia, i el període de dominació egípcia de Palestina i Síria 1832-1840, fins que el 7 de novembre de 1917 fou ocupada pels britànics. Sota els otomans fou un caicamanat del sandjak de Jerusalem. El 1882 tenia 16.000 habitants i el 1906 ja eren 40.000. Sota els britànics va tornar a baixar a 17.000 1932. Una església grega del segle xii venerava a Porfiri, bisbe de Gaza al segle V i una mesquita musulmana també del segle xii donava culte a Nabi Hashim.

Va quedar dins el mandat britànic de Palestina el 1948, en el repartiment entre àrabs i jueus, i dacord amb larmistici, va quedar la part àrab sota administració dEgipte, que la va controlar excepte per un breu període docupació israelita el 1956 fins al juny del 1967 quan fou ocupada per Israel la guerra dels sis dies. El 1987 va començar la primera Intifada o Revolta dels palestins i el setembre de 1993 els acords dOslo donen ladministració de Gaza la recentment creada Autoritat Nacional Palestina. El 18 de març de 1994 ladministració civil fou transferida en part a lAutoritat Nacional Palestina Yasser Arafat va arribar la ciutat l1 de juliol de 1994. El Consell Nacional Palestí o govern es va reunir a Gaza per primer cop el març de 1996. Progressivament els israelians es van retirar, fins i tot de les colònies, completant la retirada el 2006. Aquell any Hamas va guanyar les eleccions als territoris palestins, però al-Fatah no va voler deixar el poder i va esclatar la guerra civil de la qual, a Gaza, va sortir triomfadora Hamas.

El 2008, durant lOperació Plom Fos, els tancs israelians van entrar un altre cop a Gaza, provocant el pànic i el terror entre la població de la Franja. Després de causar una destrucció sistemàtica com en anteriors incursions, es van retirar.

Lantic port de Gaza fou anomenat Majuma Gazae port de Gaza; Majuma és una paraula àrab que vol dir port, i estava a pocs km de la ciutat. Com que es va convertir ràpidament al cristianisme en temps de Constantí, fou elevada a ciutat per lemperador amb el nom de Constantia i separada de Gaza, on els habitants encara eren pagans. Julià lApòstata la va retornar la jurisdicció de Gaza i va perdre el nom de Constantia.

                                     
  • com La Flotilla de la Llibertat de Gaza en anglès: Gaza Freedom flotilla intentaven desembarcar a la Franja de Gaza que estava bloquejada per l estat
  • poble resultant fou anomenat inicialment per Soshangane com a gaza del nom del seu avi Gaza i després amaShangane, per ell mateix, i va originar els modern
  • subterrànies. La Franja de Gaza depèn àmpliament del riu Habesor, el qual és també un recurs per a Israel. La Franja de Gaza rep el seu nom de la seva
  • Gaza és una província de Moçambic situada a la part sud interior del país. Té una població d 1.333.106 habitants 2006, 1.062.380 habitants el 2001 i
  • Teodor Gaza en llatí Theodorus Gazes en grec Θεόδωρος Γαζῆς, de vegades incorrectament anomenat Teodor de Gaza fou un humanista i un dels darrers escriptors
  • Ulpià de Gaza en llatí Ulpianus, en grec antic Οὐλπιανός fou un matemàtic grec egipci germà d Isidor de Pelusium i nadiu de Gaza Va ensenyar matemàtiques
  • de Gaza - en àrab محافظة غزة, Muḥāfaẓat Ḡazza - és una de les 16 governacions de l Estat de Palestina. Situada al centre - nord de la Franja de Gaza és
  • seu nom deriva del cap Gaza un guerrer avi de Soshangane, que va donar el nom de Gaza conegut en general com a imperi de Gaza als seus territoris. Aquest
  • Isidor de Gaza en llatí Isidorus, en grec Ἰσίδωρος va ser un filòsof neoplatònic grec amic de Procle i de Marí al que va succeir com a cap de l escola
  • Doroteu de Gaza o de Palestina Dorotheus, Δωπόθεος Palestina, 505 - Kemet, prop de Gaza Palestina, 565 o 620 fou arquimandrita de Palestina. És venerat

Users also searched:

...